La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els cubans ratifiquen el matrimoni gai, tot i que amb un vot clar de protesta
Part d’un 33% del no al projecte del règim s’entén com a mostra de malestar
Els cubans van aprovar en referèndum el matrimoni homosexual, així com l’adopció de nens per aquestes parelles i la gestació subrogada, tot això dins el nou Codi de les Famílies proposat pel règim i sotmès a consulta diumenge. El projecte va rebre, no obstant això, el rebuig d’un terç dels votants (33.13%), un fet que, en gran part, cal interpretar com un vot de protesta per la penosa situació del país i l’autoritària política del Govern, gestos d’obertura a part.
En aquest clima de malestar social per les depauperades condicions de vida i per la repressió del Govern presidit per Miguel Díaz-Canel sota el lideratge històric de Raúl Castro, el Sí a la unió de persones del mateix sexe i altres opcions reconegudes a la nova normativa va obtenir un 66,87% dels vots: un índex molt allunyat d‘un 97,7% i un 90,61% que la dictadura va aconseguir durant les dues consultes generals anteriors, celebrades respectivament el 1976 i 2019 per ratificar diferents versions de la Constitució.
Destacats membres d’organitzacions dissidents favorables al contingut del projecte, inclosos alguns defensors dels drets LGTBI, van anunciar anteriorment el propòsit de votar No com a senyal de descontentament per la falta de llibertats, la mancança i insuficiència de productes bàsics i l’actitud inflexible del Govern contra qualsevol persona que es rebel·la.
Cal recordar que no fa ni tres mesos des que la Fiscalia General cubana va confirmar, al juny, la condemna a penes de fins a 25 anys de presó per a 297 dels milers de manifestants que van participar en les sonades protestes de l’11 i 12 de juliol del 2021.
El record d’aquestes dures sentències, i sobretot les dificultats per alimentar-se i tirar endavant durant el dia a dia treuen tota la brillantor al que per si mateix és un gran avanç per al reconeixement de les noves formes de convivència i paternitat; un avanç generosament publicitat pels mitjans oficials en una campanya que, tot i això, en va negar l’espai per als partidaris del No, inclosa l’Església catòlica i altres confessions.
El Codi de les Famílies, impulsat especialment per Mariela
Castro, directora del Centre Nacional d’Educació Sexual i filla de Raúl Castro, consagra “el dret de les dones a decidir sobre els seus cossos” i “el desenvolupament ple dels drets sexuals i reproductius a l’entorn familiar amb independència del sexe, gènere, orientació sexual i identitat de gènere, situació de discapacitat o qualsevol altra circumstància personal” de cadascú. També garanteix la “gestació solidària” o subrogada en benefici d’“els que volen assumir la maternitat o la paternitat i es veuen impedits per assumir-la per alguna causa mèdica” o “quan es tracti d’homes sols o parelles d’homes”.
La normativa dedica un ampli capítol a la violència familiar, les principals víctimes de la qual són “les dones i altres persones per la seva condició de gènere; les nenes, nens i adolescents; les persones adultes grans, i les persones en situació de discapacitat”. Les víctimes tenen dret a una “tutela urgent” del Govern.
L’aprovació del Codi de les Famílies corona un canvi radical en la mentalitat, actituds i polítiques d’un règim que durant molts anys va maltractar, va marginar i va castigar els gais. El 1965, sis anys després de la revolució liderada per Fidel Castro, el Govern va crear els camps de treball de les
Unitats Militars d’Ajuda a la Producció (UMAP) per a reconduir i reinserir a la societat socialista els homosexuals i altres persones que, tal com va dir llavors Raúl Castro, havien pres “un camí equivocat” i es negaven a complir el servei militar o s’oposaven als dictats del règim. Als centres, que
El nou Codi de les Famílies legalitza l’adopció per part de pares homosexuals i la gestació subrogada
La legislació és un gir radical en el tracte als homosexuals, que als seixanta eren castigats en camps de treball
van funcionar tres anys, hi va haver tancats uns 25.000 cubans, segons estimacions no oficialistes. L’encara denominada Revolució ara rectifica el rumb respecte a aquell moment fosc, però el rectifica –lamenten els crítics– sense demanar perdó pels abusos dels seus dirigents. ●