I Putin va brindar amb prosecco

Steve Bannon, l’home que va fer president Donald Trump abans d’instal·lar-se en un cartoixa medieval del sud de Roma a fi d’obrir una acadèmia per formar polítics d’extrema dreta, sempre va pensar que Giorgia Meloni era la millor de la seva generació. Era infinitament més llesta i sofisticada que Matteo Salvini, el líder de la Lliga, que sempre li va semblar un pagerol incontrolable. Bannon va recomanar a Meloni que endolcís el llenguatge i que mostrés una imatge moderada, i ella li va fer cas, tot i que no és fàcil domar el tigre que tots portem dins. A les portes de l’estiu va participar en un míting de Vox i allà, al costat d’Abascal i Olona, se li’n va anar l’olla, fins al punt d’haver de disculpar-se públicament. No va deixar canya dreta, es digués Greta Thunberg o Ursula von der Leyen. I va dir coses com ara que “l’esquerra defensa la dona fins que es troba un

Bannon va veure en Meloni el personatge perfecte per al triomf de l’extrema dreta

criminal estranger”, mentre proclamava “la universalitat de la creu” o de “la família natural”. És el que té mitinejar a Marbella, que el fino i el sol pugen al cap.

Però Meloni ha canviat els últims mesos. Es declara europeista i atlantista, per bé que només critica Putin una miqueta, mentre intenta que el seu discurs no es desbordi. Durant la campanya va tirar alguna floreta a Draghi i va afirmar que tenia bona relació amb Letta per demostrar que no és una postfeixista, sinó una dama del centredreta. La premsa més conservadora la qualifica com a tal, la qual cosa és una manera com una altra de blanquejar el personatge, criada als braços del partit neofeixista de Giorgio Almirante (MSI).

Meloni ha arribat al poder perquè és la més llesta del seu espectre ideològic, perquè l’esquerra italiana no pot estar més dividida i perquè una part de l’electorat s’ha negat a anar a votar atesa l’oferta del mercat polític. La UE està realment preocupada perquè la seva tercera potència hagi caigut en mans de l’extrema dreta, però la líder de Germans d’Itàlia sabrà navegar en la tempesta. Una altra cosa és que Putin estigui brindant amb prosecco i que Brussel·les tremoli amb el que li pot caure al damunt. Algú que el dia de les eleccions es grava un vídeo amb dos melons a l’altura de l’estèrnum per incentivar el vot i fer una gràcia no contribueix a l’humor i encara menys a la calma. ●