Meloni guanya, Berlusconi té la clau

Pedro Madueño Ramon Aymerich (Internacional), Silvia Angulo (Política), Marga Soler (Opinió), Susana Quadrado (Societat), Ramon Suñé (Viure), David Dusster (Magazine i Gent), Sílvia Colomé (Cultura), Sergio Vila-Sanjuán (Cultura|s), Joan Josep Pallàs (Esports), Elisenda Vallejo (Economia), Celeste López (Redacció Madrid), Mariángel Alcázar (Casa Reial), Ignacio Orovio (A Fons), Fèlix Badia (Fidelització), Núria García Arenas (Disseny),

Mariano Fernández (CDO, Estratègia Digital), Pau F. Rodríguez (Xarxes Socials i CMO), Álvaro Mazariegos (SEO), Jordi Canyissà (Operacions) i Salvador Enguix (València) Joel Albarrán Lluís Foix i Josep Maria Sòria

Germans d’Itàlia, el partit que encapçala Giorgia Meloni, va guanyar abans-d’ahir les eleccions italianes amb un 26% dels sufragis. La suma de les seves forces amb les de la Lliga Nord de Matteo Salvini i les de Forza Italia, el partit de Silvio Berlusconi, arriba al 44% dels vots emesos. De manera que el bloc de dretes, amb un pes determinant de la ultradreta, agafarà les regnes d’Itàlia. Meloni, romana de 45 anys, que en els seus inicis va tenir com a referent la formació neofeixista MSI, dirigida per Giorgio Almirante, es pot convertir, doncs, en primera ministra italiana. Seria la primera dona que accedeix al càrrec. I la primera ultradretana al capdavant del país transalpí des de la Segona Guerra Mundial.

L’èxit de la ultradreta capgira la política italiana. I podria capgirar també la política europea. La italiana perquè, com apuntàvem, suposa l’arribada al poder dels hereus de les forces polítiques derrotades a la Segona Guerra Mundial. L’europea, perquè en un moment particularment delicat per a tot el continent –a causa de la guerra a Ucraïna, les dificultats en el subministrament energètic per al pròxim hivern, la inflació, l’empobriment generalitzat i un malestar social creixent–, accedeix a la direcció d’un país fundador de la Unió Europea un partit que prioritza la sobirania nacional sobre el marc jurídic comú europeu, i que ha manifestat reiteradament la seva oposició a polítiques socials de progrés en àmbits com la immigració o el respecte als drets de la comunitat LGBTI.

Aquest darrer punt és preocupant a Itàlia. Però ho és també en una conjuntura d’avanç de la ultradreta en diferents països europeus. Començant per Hongria, on governa i emfatitza força sovint les seves diferències amb els valors fundacionals europeus, fins a l’extrem de posar en risc els fons estructurals comunitaris que li corresponen. Seguint per Polònia. I, més recentment, per França o per Suècia, països on els ultradretans han experimentat avanços importants i, en algun cas, com ara en el del país escandinau, poden obtenir el càrrec de primer ministre.

Itàlia és un país amb una acusada tradició d’inestabilitat governamental, com ho proven els setanta governs que s’hi han succeït des que la Segona Guerra Mundial va acabar. El govern que aviat prendrà forma no hauria de serne una excepció. Entre d’altres motius, perquè Meloni i Salvini, que competeixen pel mateix espai polític, discrepen en determinats assumptes, com per exemple la conveniència de mantenir les sancions aplicades a Rússia arran de la invasió d’Ucraïna. A més, no amaguen unes relacions personals molt conflictives. I, potser més important que això, cal subratllar el resultat electoral obtingut per Forza Italia: els vots atorgats a la formació de Berlusconi són imprescindibles perquè la coalició dretana mantingui les majories tant a la Cambra com al Senat. En efecte, els 45 escons de Berlusconi a la Cambra i els 18 que té al Senat el converteixen de fet en un puntal imprescindible perquè la majoria dretana es mantingui dempeus.

Són les paradoxes de la política i la història: un Silvio Berlusconi senil, xacrós, que arriba als 86 anys, s’ha convertit de fet en el posseïdor de la clau de la governabilitat d’Itàlia. Si Il Cavaliere ho considera oportú, el govern que probablement dirigirà Meloni s’aguantarà dempeus. En canvi, si passa el contrari, si considera que va massa lluny en la deriva antieuropeista, podria bloquejar-lo o potser fins i tot fer-lo caure. Meloni ha guanyat les eleccions. Però la materialització del seu projecte depèn de Berlusconi. ●

El líder de Forza Italia podrà condicionar la marxa del futur govern