Alegries mercedàries

Els comerciants del carrer Creu Coberta estan indignats pel que va passar durant les festes de la Mercè. A les xarxes socials fan públic el malestar, havent viscut l’any passat un vandalisme similar: “Vàrem advertir del nostre neguit que tornés a passar. Vam demanar a l’Ajuntament i a la policia reforçar la seguretat. No ha servit de res. No hi ha autoritat, ni capacitat, ni vergonya”. Puntualitzen: “Els principals responsables d’això són els seus causants. Escorrialles humanes. Escòria social. Vergonya de gent que no mereix cap festa major ni contribueix a la ciutat ni al país ni a la societat. La mediació i l’educació és una solució a llarg termini. No serveix aquesta nit”.

Mig miler de joves van convertir la Creu Coberta i els carrers adjacents en un camp de batalla per saquejar còmodament. A la camiseria Ros li van esquerdar els vidres. “Aquest any li ha tocat a la secció de dona, l’any passat ens

S’ha acabat la Mercè; a la de l’any que ve, més i millor

van destrossar la d’home”, explica la propietària a Toni Muñoz.

La botiga que més ha aparegut als noticiaris és la xarcuteria Muntanya (“passió pels pernils des del 1966”), perquè l’aparador és molt peculiar. Ràdio Hostafrancs explicava que es van emportar diners i pernils i concloïa que va ser l’incident més greu d’aquella matinada. Home, jo diria que l’incident més greu va ser l’assassinat d’un paio de vint-itants anys a ganivetades a la plaça Espanya, a tocar d’una boca de metro.

Tot i això, Ada Colau i Albert Batlle consideren que els incidents no han sigut tan greus com els de l’any passat. “Hi ha hagut actes massius sense problemes. Sempre hi ha algun grupet que vol aprofitar situacions de molta gent per dur a terme destrosses”. Segons aquest parell de dos, encara ens n’hauríem de felicitar.

Mentrestant, a Itàlia guanya Giorgia ho detto tutto Meloni i encara n’hi ha que se’n sorprenen. ●