La Vanguardia (Català-1ª edició)
Avançar la temporada o anar a altres cims per evitar els perills del Mont Blanc
Els guies analitzen com adaptar-se al futur que ofereix l’escalfament als Alps
El 15 de juliol, cap a les 5.50 h del matí, després de travessar el Grand Couloir de Goûter, a 3.270 metres, van començar a caure grans blocs de pedra, jo era amb l’equip que va filmar un vídeo que es va fer viral. Llavors em vaig dir que aquest seria l’últim Mont Blanc que feia”, relata Sergio García, guia d’alta muntanya amb base a Chamonix des del 2001. Poc després d’aquest succés, la prefectura de l’Alta Savoia i l’alcalde de Saint-Gervais-les-Bains van emetre la recomanació de suspendre les ascensions al sostre dels Alps, de 4.809 metres, a què es van afegir les dues companyies de guies de referència, la de Chamonix i la de Saint-Gervais. Si el Grand Couloir o “corredor de la mort” ja es presenta com un punt compromès en un any normal, aquest tòrrid estiu ho ha estat molt més: ha activat totes les alertes i ha convidat a reflexionar sobre com cal abordar, a partir d’ara, l’anhelat cim, a causa del preocupant context climàtic.
Els alpinistes consultats subratllen que l’escalfament obliga a retallar la temporada, que normalment es prolonga des de l’1 de juny fins al 30 de setembre, alhora que proposen que els clients vagin a altres cims menys perillosos. “Una alternativa és treballar al Mont Blanc entre principis de juny i el 10 de juliol i tornar-hi a finals d’agost i durant el setembre, en funció de la climatologia de cada any”, considera Ferran Latorre, que, com García, és guia UIAGM, la màxima titulació. La missió dels professionals és aconsellar
La desestabilització del Grand Couloir de Goûter ocasiona la caiguda de roques i situacions de risc
que es pugi a altres muntanyes dels Alps quan el Mont Blanc exhibeixi les seves pitjors condicions. “És complicat, perquè la majoria de la gent només vol anar al Mont Blanc; després de la covid hi ha hagut una gran demanda de persones amb poca experiència que no s’han posat uns grampons gairebé mai; una cosa semblant al que passa a l’Aneto”, afegeix García. “En general, els seus coneixements tècnics són molt bàsics. Els perfils més freqüents són els de qui que cada any es marca un repte esportiu; el de qui desitja fer una mica de muntanya i, com que el Mont Blanc és la més alta, la vol pujar sí o sí, o el de qui està obert a provar altres coses”, explica el veterà guia Fabio Levi. Si el 2021 va acompanyar 15 aspirants procedents de diferents països a culminar-lo, fins a finals d’agost n’havia acompanyat cinc per les restriccions decretades durant un mes. “Calculo que l’activitat al Mont Blanc haurà baixat un 30%, però l’hem compensat amb altres pics”, precisa Levi.
Més d’un 90% dels candidats a coronar-lo trien la via clàssica, la de Goûter, l’enclavament més compromès del qual és el Grand Couloir, també conegut com a “corredor de la mort” o “la pista de bitlles” per la freqüent caiguda de pedres a causa del desglaç de la glacera. Un fenomen que el canvi climàtic alimenta.
Per il·lustrar la dimensió del problema és interessant acudir a Rock destabilisation in the Grand Couloir of the Aiguille du Goûter, un estudi multidisciplinari sobre la ruta normal dirigit per Jacques Mourey, de la Universitat de Grenoble Alps. “Probablement, aquest itinerari té més accidents que cap altre als Alps, amb una mitjana de 3,7 morts i 8,5 ferits cada estiu des