“Em truquen col·leccionistes fins i tot de l’estranger, és massa”

Antonio Piñeiro Paleta

Cinc dels milions que va trobar els va poder canviar al Banc d’Espanya. No li van preguntar res quan es va presentar amb tants diners en metàl·lic?

Doncs no, i això que anava amb por. Em pensava que em preguntarien sobre la procedència a la sucursal del Banc d’Espanya d’A Coruña, on vaig anar a bescanviar-los. Però no m’ho van preguntar. Quan vaig arribar, em van dir que els diposités a la safata que em van lliurar. La van agafar i van comptar, davant meu, quant hi havia. Després em van preguntar si el canvi el volia en bitllets de 20 euros, de 50 o de 100. Els vaig dir que de 50, i me’ls van donar al moment.

Ara intenta donar sortida als quatre milions restants. Ja han contactat amb vostè col·leccionistes, oi?

Sí. Pepe Cruz [dissenyador i arquitecte de Madrid i fill de la persona que va dissenyar els primers bitllets de la democràcia per encàrrec del governador del Banc d’Espanya de l’època] m’ha comprat deu bitllets de 1.000 pessetes. Els de 1.000 els venc a 15 euros l’exemplar. No sé per què, però van més buscats. Els de 5.000 els venc a 30 euros.

Té molta demanda?

Sí, cada dia em truquen col·leccionistes per interessar-se pels bitllets. Fins i tot de l’estranger. N’he d’enviar uns a Mèxic, imagina’t. És massa.

Els de Nesquik haurien d’erigir-li una estàtua. Ho dic per la publicitat que els ha fet.

Em van trucar fa uns quants dies.

De debò?

Sí. Em volen regalar un lot; han sortit en tots els mitjans. Es veu que ells van publicar, no sé a quin diari, un anunci en què s’explicava que em buscaven. El fill del meu cap ho va veure i ho va dir al seu pare, que em va trucar i em va preguntar si els podia passar el meu correu, i vaig respondre que sí. La setmana passada em van trucar.

Estaven molt amagats pots?

I ara! Mira, la casa la vaig comprar un mes d’agost, però no va ser fins al Nadal següent que hi vaig començar a treballar. El primer que vaig fer va ser començar a netejarels la. En aquell moment no vaig trobar res. És veritat que vaig llençar molts pots, però no vull ni pensar si contenien alguna cosa. En aquell temps, no pensava que hi pogués haver diners a la casa.

Qui s’ho podia imaginar.

Hi vaig tornar l’agost següent, i va ser quan vaig trobar els primers dos pots. Va ser a la planta baixa, on hi havia hagut antigament les quadres. Vaig ensopegar amb un primer pot, que era metàl·lic. El vaig llançar cap a la porta d’entrada per tirar-lo a les escombraries més tard. Vaig tornar a avançar i vaig topar amb un segon. El vaig agafar i estava una mica podrit. Això em va permetre veure que a dins hi havia un plàstic, i em va sorprendre. El vaig obrir i vaig trobar els bitllets. Imagina’t la il·lusió. De seguida vaig anar a buscar l’altre pot que havia llançat. També contenia diners.

I estaven en perfecte estat.

Els bitllets estaven planxats, com si haguessin sortit de la fàbrica, i això que com a mínim feia 40 anys

Curiosa troballa Va trobar 9 milions de pessetes en pots de Nesquik a la casa que va comprar i reforma

Sol·licitat La marca de cacau soluble s’ha posat en contacte amb ell per l’enrenou mediàtic

que hi eren. Tots eren de 10.000. En total hi havia uns dos milions i mig en aquells dos primers pots.

I el Nadal següent en va trobar dos més.

Sí, eren al fals sostre de fusta. Hi havia molts bitllets de 1.000, eren antics i estaven com el primer dia. Dos milions i mig més. L’estiu següent ja no vam pujar a Sober per la pandèmia. Hem estat tres anys sense anar-hi, fins aquest estiu.

Quan va trobar els últims quatre milions.

Sí, però vaig arribar tard. Ja no els he pogut canviar; una llàstima. ●

Cé arSRrngS En Toño amb alguns dels bitllets que va trobar