La Vanguardia (Català-1ª edició)
La Mercè torna a superar amb facilitat el milió d’assistents
de Seguretat, Albert Batlle, va assegurar que les ferides “no són d’especial gravetat”.
Les autoritats locals s’han esforçat, probablement amb poc encert –les reaccions oficials han deixat bastant a desitjar– a desvincular els fets d’aquestes nits del desenvolupament de les festes. De totes maneres, el soroll polític, el ressò mediàtic dels incidents i els comentaris més o menys oportunistes a les xarxes socials posen de manifest que aquest esforç no ha obtingut el resultat buscat.
El que ha passat durant les nits d’aquesta Mercè no dista gaire del que havia passat en edicions anteriors de la festa major i, per desgràcia, no és excepcional si es compara amb les incidències de qualsevol cap de setmana. A més a més, el fet que l’apunyalament mortal tingués lloc en una setmana en què Catalunya ha viscut una ratxa d’homicidis poques vegades vista també contribueix a augmentar la percepció d’inseguretat. I, en el cas concret de Barcelona, confirma que aquesta serà una arma llancívola amb vocació de destrucció massiva durant els vuit mesos que falten per a les municipals. La candidatura que resulti més creïble en la subhasta de solucions per a aquest problema de molt difícil solució pot trobar una important via de penetració en el pròxim consistori.
En aquest context de valoració dels incidents i de recerca d’explicacions, el director general
Cl piro>usicalD en Eo>enatge al Liceu en el seu 1FGA aniversariD va tornar al Bor>at tradicio? nal a>b l’avingu? da Haria Iristina plena de pJblic
L’e>ble>àtica avinguda va acollir >és de 120.000 perso? nes @ue van veure les evoluci? ons dels diables i les bAsties de Boc dels Mossos d’Esquadra, Pere Ferrer, va dir ahir que les festes de la Mercè requereixen “una reflexió a fons més enllà de la seguretat” per evitar que es repeteixin uns fets que va qualificar d’“intolerables”. En declaracions a Catalunya Ràdio, Ferrer va apuntar algunes línies de possible actuació que no seran fàcils de concretar atès el caràcter multitudinari d’aquestes festes: la distribució d’espais, la limitació d’aforaments i el control de l’oferta de begudes alcohòliques. Sobre la possibilitat d’incrementar els recursos policials per prevenir i combatre incidents en futures edicions, el director dels Mossos hi va mostrar predisposició, malgrat que va negar que el dispositiu d’aquest any pequés d’insuficiència d’efectius.
El director dels Mossos proposa una “reflexió a fons” entorn del model de les festes massives
La descentralització a nous escenaris no resta públic als tradicionals del centre de la ciutat
Successos a banda, Barcelona ha demostrat durant aquest llarg cap de setmana que tenia ganes de Mercè. La majoria dels escenaris, els tradicionals i els que s’han estrenat aquest any, han registrat bones afluències de públic. El piromusical, un medley amb himnes pacifistes i feministes, un homenatge al 175è aniversari del Liceu i un homenatge a la Itàlia d’abans de Meloni –ironies del calendari– en honor de Roma, la ciutat convidada, va recuperar ahir a la nit el format tradicional. Va ser la traca final d’unes festes que van viure un dels moments més explosius al correfoc, que va abandonar una Via Laietana desventrada per les obres per convertir el bicentenari passeig de Gràcia en un infern de terrabastall i pólvora que va atreure més de 120.000 persones.
L’oferta musical ha seduït en conjunt més d’un quart de milió de persones, i el festival d’arts de carrer, als diversos escenaris, 120.000 més.
Com ja és costum des de fa molts anys, s’han estrenat nous punts de festa, com el parc de l’Aqüeducte de Ciutat Meridiana, que no és segur que es consolidin com a territori Mercè en pròximes edicions d’una festa major que aposta per la descentralització però que no pot renunciar ni renunciarà als escenaris de tota la vida. ●