La Vanguardia (Català-1ª edició)
Riccardo Chailly, “El canvi polític no afectarà la Scala”
Director d’orquestra, inaugura Palau 100
Jornada delicada la d’ahir per entrevistar un dels grans directors d’orquestra italians en actiu. Riccardo Chailly (Milà, 1953) es negava ja d’entrada a comentar amb La Vanguardia l’efecte que l’arribada de l’extrema dreta al poder podria tenir en la cultura al seu país, després de les eleccions de diumenge. “Parlem de música. Vull parlar de Beethoven i de Mahler”, va tallar.
El que és director musical de la Scala de Milà des del 2015 està a punt d’emprendre una petita gira per Espanya amb la Filharmònica del teatre. Inauguren les temporades de l’Auditori d’Alacant (1 d’octubre), el Nacional de Madrid (dia 2), i el Palau de la Música Catalana (3).
Segons el seu parer, les necessitats de la Scala estan ben cobertes pel que fa al govern. “Tenim suport i he de dir que Dominique Meyer, l’intendent, treballa en aquest sentit, de manera que podem garantir una temporada intensa i rica”.
Podria perillar aquest equilibri amb l’arribada de la ultradreta?
No crec que afecti, les coses fa temps que van com toquen a la Scala.
Parlem del programa que porta a Espanya: la 1a Simfonia de Beethoven i la 1a de Mahler.
Aquesta combinació és un signe de ruptura del sistema imperant. Beethoven va compondre la seva el 1899 i el 1900, i Mahler, entre el 1884 i el 1888, tots dos al tombant d’un segle. Cada una té el seu particular caràcter dominant de trencament. Beethoven arrencava amb un acord de setena de dominant i un pizzicato que solia ser una manera de concloure una harmonia, però mai d’iniciar-la. I la 1a de Mahler comença de manera totalment diferent, amb un llarg do que dura 61 barres de compàs, una cosa inconcebible. La idea dels dos genis era l’inici d’un recorregut que en aquell temps no es revelava a ulls de ningú: en el cas de Beethoven arriba fins a la 9a i en el de Mahler fins a la 10a, que jo considero acabada i un gran treball simfònic. Com pots arribar a imaginar que d’aquella setena dominant de la 1a de Beethoven arribaríem al Finale de la 9a! I el mateix passa amb Mahler, des d’aquell increïble do sostingut agut... fins als tons de l’harmonia de l’Adagi de la 10a, que de fet no són nou tons sinó una superposició de nou pics. En els dos casos estem davant una revolució.
Es programa Mahler invariablement per inaugurar aquesta temporada... Per què diria que hi ha tanta necessitat d’aquesta compositor?
És l’assoliment després d’un llarg camí que va començar en temps de Mahler, quan era constantment malentès i menystingut. Un camí molt dolorós fins a la 8a: quan la dirigeix el 1910 a Munic és el seu primer èxit. Als anys seixanta, Mahler va anar apareixent més i més en els programes simfònics. I l’hi devem a uns quants directors que són crucials: Willem Mengelberg a Amsterdam, a qui segueix Bernard Haitink; a Itàlia, Claudio Abbado, i a Amèrica, Bernstein, però abans d’ell, Dimitri Mitropoulos. I universalment, Bruno Walter. Gràcies a
La Filhar ònica de la Scala porta a Alacant, Madrid i Barcelona n pro ra a a la a Si onia de Beetho en i la a de Mahler! le" d e" re ol cion#rie"
Al teatre de Milà tenim suport, podem garantir una temporada rica”
ells és ara mateix el més cèlebre. I el posem al costat de Beethoven perquè no hi ha raó per no posar-li. És important; ha costat mig segle de progressió a Europa.
Vostè va assegurar que la seva generació ha tingut avantatge amb Mahler respecte a les anteriors perquè han desenvolupat una tècnica. Quina tècnica és aquesta?
Sent jo assistent de Claudio Abbado a la Scala, en la meva joventut, vaig assistir a la seva integral de Mahler a Milà i em va mostrar la tecnica bravura, d’habilitat, que requereix la complexitat d’aquesta música.
Vostè és el segon que ha fet la integral a la Scala.
Al llarg de cinc temporades, sí. Aquesta tocarem la 8a, i la pròxima, les dues últimes.
Va aprendre molt també de la forma en què Karajan assajava Mahler...
Vaig poder parlar amb ell en privat i òbviament la conversa va derivar cap a Mahler, perquè jo en aquell temps iniciava el meu període al capdavant de la Simfònica de la Ràdio de Berlín i vam començar amb la 10a. A Ka
La cancel·lació de Gergiev va ser una situació trista i encara ho és, la guerra continua”
La música té el do d’inspirar també el nostre costat irracional, et permet emergir”