La Vanguardia (Català-1ª edició)
Què ens passa amb Mahler
Liceu, Auditori i Palau obren curs amb el mateix compositor: casualitat o signe dels temps?
rajan el vaig assistir en la 6a i la
9a, i em va impressionar no només el nivell d’interpretació sinó la profunditat de la seva visió, i això malgrat haver arribat a Mahler molt tard, comparat amb la seva experiència amb Bruckner, Beethoven o Brahms. Sempre estava disposat a parlar del que no havia dirigit: en aquest cas la 10a.
A Itàlia han estat els mateixos teatres d’òpera els que han procurat orquestres dedicades al simfonisme. Té avantatges?
Bé, la Filarmonica della Scala la va crear Abbado el 1984 perquè a Itàlia hi hagués alguna cosa com la Filharmònica de Viena, que gairebé cada nit toca òpera a la Staastoper. Van canviar el nom d’Orquestra del Teatre de la Scala a Filharmònica de la Scala i els músics s’autogovernen. I en el cas de Mahler això funciona com un mirall, ja que ell era un director d’òpera increïble. Absorbia el gegantí repertori d’òperes, de Mozart a Wagner. I, vulguis que no, es reflecteix en la seva música. I en la flexibilitat, ja que és un art lligat a l’art de cantar, que depèn de la capacitat de respirar de manera veloç. Per això en Mahler tens la cultura de la cesura: escrivia aquelles comes a les seves partitures, que impliquen que el so s’atura i tota l’orquestra respira a l’uníson. Els moments en què has de generar un silenci, un oxigen per als cantants, són importants dramatúrgicament en Mahler.
Necessitem més perspectiva o la música contemporània ja parla dels temps polítics que vivim?
Cada era té els seus esdeveniments polítics i hi ha composicions que hi estan lligades. L’exemple paradigmàtic és la difícil posició de Xostakóvitx en la seva vida a Rússia. Però això és una cosa que veurem en el futur, quan es vegin els resultats dels canvis polítics.
El seu pare, Luciano Chailly, era un compositor d’òperes fascinat per la literatura russa i Pirandello, que va dirigir la programació de la RAI i també la Scala. Es parlava de política a casa quan vostè era jove?
La música és un moment d’abstracció, té el do d’inspirar també el costat irracional dels éssers humans. Va més enllà del que és racional. I un dels grans significats d’anar a un concert és la possibilitat d’emergir tu mateix en l’univers sonor d’una peça.
La Scala va ser la primera sala que va cancel·lar Valery Gergiev quan va esclatar la guerra d’Ucraïna. Creu que hauria d’haver anat d’una altra manera?
Era un moment molt difícil i encara ho és. Una situació trista que no s’ha aclarit: la guerra continua. Només podem demanar que s’aturi i tenir esperança que la pau arribi aviat. Està durant massa i només crea divisions. No és el que necessitem. ●
Les principals cases i cicles de clàssica de Barcelona han coincidit en aquesta rentrée a obrir foc amb una simfonia de Mahler. Gustavo Dudamel va dirigir al Liceu, amb l’Orquestra de l’Òpera de París, la 9a, la més dramàtica i enlluernadora: Ludovic Morlot s’estrenarà aquest cap de setmana com a titular de l’OBC interpretant la 4a, i Riccardo Chailly i la Filarmonica de la Scala oferiran la 1a al Palau de la Música.
Més encara, el BCN Clàssics tindrà al novembre Zubin Mehta amb la Simfònica de la Ràdio de Baviera fent la 5a, i Ibercamera rubricarà el cercle al maig amb Teodor Currentzis i MusicAeterna tornant a la 9a.
Per què urgeix la seva barreja de lirisme i reflexió, de melodies populars i sarcasme? Llums i ombres d’una existència marcada per tantes morts, les dels seus germanets i fills.
Joan Oller
Director general del Palau
“Hi ha diversos motius. En primer lloc, és un compositor que els agrada fer als directors, i agrada al públic. A més, la pandèmia impedia fer-lo, ja que necessita enormes orquestres i calia mantenir distàncies. Ara ja es pot. D’altra banda, Mahler connecta molt bé amb la pluralitat d’emocions i significats. En moments intensos és normal que es programi”.
Víctor García de Gomar
Director artístic del Liceu “Representa un compositor redescobert i canonitzat fa poc. Un nou Beethoven amb una biografia tràgica i una música immensa. Cada simfonia és un món que conté totes les emocions que podem experimentar a la vida. És una síntesi dels sentiments: de l’alegria a la mort, passant per la decepció, l’angoixa, l’eufòria, la por... Un inspirador catàleg que reconeixem, i cada obra seva, un Everest en què ens (re)coneixem”.
“Connecta molt bé amb la pluralitat d’emocions i significats; en moments intensos és normal que es programi”
Robert Brufau
Director de L’Auditori
“Mahler ens parla de la tragèdia de la condició humana conduint les emocions de la tendresa i l’esperança transcendent a la frustració i l’angoixa. Va ser un visionari, un geni precursor de les turbulències del segle passat, que desgraciadament encara són de radical actualitat. Potser per això la seva música resulta més necessària que mai”.
Llorenç Caballero
Director artístic de BCN Clàssics “Que comencem quatre promotors amb Mahler és una simple casualitat. Dit això, es fa més i més perquè hem entrat tots a apreciar el seu ric llenguatge orquestral, la varietat dels seus temes i la singularitat del seu llenguatge, que el fa molt reconeixible, alhora que sempre sorprèn i emociona”.
JosepMaria Prat
President d’Ibercamera
“S’ha convertit en un compositor refugi per la capacitat d’atreure els aficionats. Tenint en compte el que va costar que el gran públic acceptés la seva música, ens congratula la popularitat actual. Ara hem d’esperar que les interpretacions tinguin personalitat, veritat i profunditat, i que així continuï creixent”.