La Vanguardia (Català-1ª edició)
El poder de la imatge
Los Voluble entusiasmen amb la seva descàrrega al BAM de la Mercè
El BAM va oferir ahir una descàrrega de concerts que demostren la versatilitat de la veu. Tota una obvietat, però que convé recordar, sobretot en temps de consum instantani. I això es va poder comprovar amb tres mostres ben diferents d’aquesta com a vehicle.
La més vistosa i que més expectació havia despertat va ser la que van oferir Los Voluble, que posa la imatge en el mateix pla que la veu i que van confirmar que donen vida a una de les propostes sonores i visuals més atractives de l’actual escena musical espanyola. I sempre amb l’eix de la cultura crítica com a referència, materialitzada en l’experimentació audiovisual i en l’activisme sonor, molt lligats al present. Fa dos anys els germans Pedro i Benito Jiménez van triomfar amb la fascinant proposta Flamenco is not a crime, que era una insòlita barreja de flamenc, electrònica, humor, crítica social i experimentació audiovisual.
I tot i que ja han donat forma al que ells anomenen “un segon episodi”, titulat Jaleo is a crime, ahir, a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm hi van esmicolar el seu impactant Flamenco is not a crime davant la reacció apoteòsica del nombrós públic present.
Treballen des de l’escenari amb el flamenc amb eines audiovisuals i sonores digitals. Cal oblidar-se de la guitarra, el cant i el ball, perquè això tracta sobre una altra cosa, la del maridatge del flamenc amb la música electrònica més actual i el rap. I sempre amb un missatge de crua denúncia sociopolítica i presa de posicionament en primeríssim pla. Durant tres quarts d’hora ofereixen una remescla audiovisual feta en rigorós directe, amb imatges, referències musicals i d’altres coses de caire polític: des de les molt actuals, com una imatge fixa del triplet AbascalBerlusconi-Meloni de cap per avall i nombrosos polítics del PP o Inés Arrimadas, fins a muntatges com la voladura del Valle de los Caídos o molt anticlericals. Els personatges i filmacions que s’hi poden veure inclouen des de la Paquera de Jerez i José Menese fins a Shy FX & UK Apachi i Daddy Yankee.
Abans d’ells, la veu també va ser la protagonista –però de manera diferent– amb dos magnífics concerts. Per una part, la menorquina Anna Ferrer es va llançar a veu descoberta davant el públic, armada únicament amb la seva magnífica veu, flexible, fornida i acompanyada d’un parell de guitarres acústiques. Van sortir boniques cançons de la decidida vocalista, començant per Deixem lo dol, Vienen y van, Yo me pregunto i Bullangueres.
Després va ser el torn de Magia Bruta, duo format per la compositora, guitarrista i vocalista basca Isabel Fernández (el grup Aries és ella) i la bateria María Romero. Electrònica, pop de caràcter místic i sobretot harmonies vocals ben construïdes. També el poder de la veu. ●
El duo va oferir ‘Flamenco is not a crime’, remescla audiovisual plena de crítica política i social