La Vanguardia (Català-1ª edició)
Escriptors atrapats per l’‘Hermine’
La tempesta tropical reté a Las Palmas més de setanta participants en les Jornades Literàries de Formentor
Més de 70 escriptors, traductors i editors van quedar ahir atrapats a Las Palmas de Gran Canaria a conseqüència de la tempesta tropical Hermine, que va provocar la suspensió dels vols que els havien de portar a casa després de participar en les Jornades Literàries Formentor, on es va premiar la russa Liudmila Ulítskaia (afortunada, ja que va aconseguir ser ressituada ahir mateix en un vol de Ryanair directe a Berlín).
L’hotel Santa Catalina de Las Palmas s’ha convertit en l’equivalent d’aquella ginebrina Villa Diodati on el 1816, a causa del mal temps, es van enclaustrar Lord Byron, John Polidori, Mary Shelley i Percy B. Shelley i d’on va sortir la primera versió d’obres que van resistir el pas del temps, com Frankenstein i El vampir.
L’editor francès Antoine Gallimard és un dels enclaustrats –el seu vol a París no surt fins dimecres– en un bonic recinte que alguns veuen “com una arca de Noè amb representants de totes les espècies literàries”. Noms com Jesús Carrasco, Laura Fernández, Jordi Carrión, Ana Merino, Manuel Vilas, J.E.Ruiz-Domènec, Toni Iturbe, Lucía Lijtmaer, Jordi
Amat, Margaryta Yakovenko, Jordi Nopca, Use Lahoz, Berna González Harbour, Claudia Casanova, Xavier Güell, Aurelio Major i Valerie Miles representaven totes les tendències, i es van veure afectats en una escala d’un a (almenys) tres dies de retard en els vols de tornada.
Merino havia de tornar a Iowa (EUA), a la universitat on imparteix classes, i ahir ja va començar a treballar per videoconferència. “Als EUA m’he quedat penjada moltes vegades –continua Merino– per tornados o terratrèmols, fins i tot per congelació dels avions. És un fenomen molt intens, poètic i literari. Suggereixo, com a títol de la pròxima trobada, el de Nàufrags, errants i perduts”.
Jordi Carrión és dels més productius. “He acabat el guió definitiu de la novel·la gràfica El museu,
que faig amb Sagar i que publicarem al març. Si això s’allarga, tin
Liudmila Ulítskaia, Antoine Gallimard, Manuel Vilas, Jordi Carrión o Laura Fernández, afectats
dré temps de traduir-lo completament al català”.
Lucía Lijtmaer es tanca també a escriure: “Per reprendre el control d’alguna cosa. Penso en les pel·lícules d’Agatha Christie, amb un munt d’escriptors tancats en un hotel elegant, entre palmeres i amb un tifó a sobre... Qui quedarà?”.
Alguns intentaven combinacions inusuals. Laura Fernández volava a Saragossa per intentar no perdre el vol de Barcelona a Buenos Aires, on havia de participar en la Fira del Llibre. Altres autors ho van intentar per illes com Fuerteventura o Lanzarote, on van tenir diversa sort.
Basilio Baltasar, director de la Fundació Formentor, distingeix, a la matinada de l’hotel, dos grups: “Els que, a causa dels compromisos urgents, preguen al déu de la tempesta” i “els que es resignen a l’encant de l’atzar”. Així mateix, “aquest és el millor final per a la nostra celebració de la literatura satírica i picaresca: atrapats en un hotel de luxe”. ●