Orfeu etern... de Glass

‘Or hée’, de Phili Glass

Intèr rets: Orquestra del Teatro Real

Direcció musical: Jordi Francés

Direcció escènica: Rafael R Villalobos

l c i data: Coproducció dels Teatros del Canal i el Real. Sala Roja de Los Teatros del Canal (23-24/IX/2(22)

Imprescindible estrena nacional de l’òpera Orphée de Philip Glass en aquesta inauguració off de la temporada 2022-2023 del Teatro Real als Teatros del Canal. Aquest títol amb què el compositor minimalista va voler adaptar la primera entrega de la trilogia fílmica que Jean Cocteau va dedica als anys cinquanta a la mort, va deixar el públic hipnotitzat i amb la sensació d’immersió musical, també gràcies al plantejament auster i minimal d’una producció firmada per l’estimulant director d’escena sevillà Rafael R. Villalobos.

Amb una estètica dels noranta molt marcada –l’òpera es va estrenar a Cambridge (Massachusetts) el 1993–, els cantants deambulen per un escenari buit, amb un fons de pantalles d’estètica Mondrian, on un random d’imatges presideix les menys de dues hores que dura l’òpera. Moviments estudiats, cadenciosos i al ritme obstinat de la música de Glass, amb un vestuari sobri i efectiu firmat també per Villalobos. Encertada il·luminació d’Irene Cantero, amb joc d’ombres que incideix en la barreja de realitat, ficció i onirisme amb què juga la trama del llibret. La producció funciona com un rellotge per a una música que flueix com un brollador. Bon inici de l’aposta del Real per Orfeu: aquest curs també programa els de Monteverdi i Gluck.

Gran treball al fossat de Jordi Francés, que aconsegueix que la fusió instrumental i vocal de Glass tingui teatralitat i bellesa expressiva. L’orquestra de 31 músics va sonar homogènia i colorista i va ser impecable la tasca dels solistes, amb un Edward Nelson càlid i evanescent com a Orphée, la sofisticada Princesa de Maria Rey-Joly (la mort), l’expressiva Eurídice de Sylvia Schwartz, l’incisiu Heurtebise del sempre vistós Mikeldi Atxalandabaso, o el sensible Cégeste de Pablo García-López.

En el cast alternatiu es van fer notar l’afilada vocalitat d’Isabella Gaudí, la llisor baritonal de l’Orphée d’Alejandro Sánchez, el timbre radiant de Natalia Labourdette, la seguretat tècnica d’Igor Peral i l’entrega teatral d’Emmanuel Faraldo.

Entre els secundaris van brillar Karina Demurova, Tomeu Bibiloni i David Sánchez.

Preciós homenatge del Real pel 85è aniversari de Philip Glass i el centenari de l’actriu María Casares, musa de Cocteau i protagonista com a Princesa d’una pel·lícula mítica a què aquesta òpera deu la gènesi. ●