La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Al minut 50 o 60 de cada partit estava liquidat, no estava bé físicament”
La Masia “M’hauria d’haver centrat més a descansar millor i a alimentar-me bé”
La Premier
bon nivell, que és el millor que hi ha. Espero continuar així.
Quin és el secret per estar jugant tan bé?
Hi ha molta feina física i mental. Després de les dues operacions de genoll, si no hagués treballat en aquests dos aspectes, a organitzar la meva vida mentalment i personalment, no seria on soc ara.
Dues operacions al mateix genoll...
Va ser dur, es perd molt i els rivals són cada cop més joves i més forts. Si no t’espaviles i treballes com un veritable professional et passen per sobre.
Sembla que ho té clar.
Sí, el que jo vull és passar per sobre dels rivals i ser millor que ells, i per això poso el focus a cuidarme.
Ho diu com si en altres moments de la seva carrera no s’hagués cuidat.
Tenia moltes condicions i no sabia aprofitar-les, en alguns moments no sabia què necessitava. Era molt irregular.
Què ha canviat?
He viscut diferents episodis a la meva vida, tant en el futbol com algun en l’àmbit personal, que m’han ajudat a aprendre, i he sabut trobar el camí per ser un jugador més complet i també per sentir-me millor com persona. Ara sé què vol el meu equip de mi.
És el seu millor moment?
Estic molt tranquil perquè perso
La Vanguardia
nalment soc molt feliç i en l’àmbit professional també soc molt feliç on soc. Crec que només em poden passar coses bones perquè no tinc frustracions. A la meva vida només hi ha alegria i amor.
Dona molta importància al factor mental.
Per al meu equip i per a mi és el més important, aconseguir estar en pau tant a casa com al camp, on és molt important no tenir frustracions.
Abans en tenia?
Veig molts atletes que estan frustrats i és un dels canvis que jo he fet. Després de molta feina, ara gaudeixo del que faig. He après a mantenir la calma en les situacions tenses i això em permet afrontar les coses de manera diferent.
Ara que se sent tan bé, quins reptes de futur es marca?
Abans mirava molt al futur i m’equivocava, ara no penso gaire més enllà del dia a dia. Abans sempre pensava a anar a un club més gran, a classificar el meu equip per a la Champions i coses així. Però un dels aprenentatges que he tret és que cal apreciar on ets i ara mateix a Udine estic passant una temporada molt bona amb la meva família. N’estic gaudint.
Parla amb molta seguretat.
L’únic que sé del futur és que em passaran coses bones. En el moment en què soc els pròxims quatre o cinc anys seran els millors de la meva carrera. Has de preparar el futur però també deixar que vingui.
I en aquest futur, la selecció ja és una porta tancada?
Gens ni mica, no és el màxim repte. Portar la samarreta de la selecció en un Mundial o en una Eurocopa per a mi seria el màxim i treballo perquè això passi. Tal com estic de bé crec que hi soc més a prop. És una porta que no tanco, al revés, l’obro i espero que arribi.
Vostè ha jugat a Espanya, a Itàlia, a Anglaterra... Són tres lligues tan diferents com semblen?
La Premier és molt diferent de totes les altres coses. El futbol a Espanya i a Itàlia s’assemblen una mica més, tot i que la Serie A continua sent més defensiva, de molt 3-5-2 i una mica de catenaccio enrere, mentre que a la Lliga hi ha més joc d’atac. Són dos estils molt organitzats per això.
Tan diferent és la Premier?
A Anglaterra et porta la passió i hi ha molt més descontrol, més desorganització. Hi ha molta anada i tornada i es creen més espais, és una lliga molt més física. I el mateix murmuri dels camps t’empeny, és increïble.
També sona més divertida.
Per a l’aficionat, segur, per al futbolista és divertida si estàs bé físicament, perquè si no et dona per fer aquestes anades i vingudes...
A vostè li donava?
Quan vaig jugar a l’Everton no estava bé físicament, no al nivell d’ara, i al minut 50 o 60 de partit estava liquidat.
No va acabar de triomfar al Barça. És una espina que té clavada?
És una cosa que hi és. Soc conscient que les expectatives que hi havia aleshores eren de quedar-me al primer equip, però és una cosa que no va passar.
Per què?
Per certes coses que estic començant a veure ara i a entendre per què van passar. Però això és el passat i en el meu dia a dia no és una cosa en què pensi. Em centro en el present, del passat he après dels meus errors, del que va passar, per poder arreglar-ho i que no torni a passar.
Però què va passar al Barça?
Era un jugador molt irregular en els partits, ara veig que m’hauria d’haver centrat més en la preparació dels partits, a descansar millor i a alimentar-me bé. I també a arreglar situacions que passaven a la meva vida. Són coses que veig ara que tinc 28 anys i que m’haurien fet ser més regular, però també cal entendre que sent tan jove és normal que siguis una mica irregular. Tot forma part d’un procés.
Què pensa quan veu Pedri i Gavi assentats ja al Barça i a la selecció?
Que és un escàndol perquè són molt joves. Juguen com si tinguessin 28 anys i jo això no ho vaig poder viure, de manera que sé valorar-ho. Crec que hi ha gent que no valoren l’edat que tenen i si fan dos partits dolents els critiquen. És una bogeria el que estan fent.
Un dels seus millors anys va arribar a les ordres d’Eusebio al Barça B. Hi ha mantingut el contacte?
Quan me’n vaig anar del club vam perdre la relació i no he pogut parlar amb ell després del que li va passar, però el meu record d’aquelles dues temporades és increïble. Era molt divertit jugar en aquell equip, m’ho vaig passar molt bé. Guardo a l’Eusebio i aquella època un afecte molt especial. ●
Errors del passat “He après a no frustrar-me al camp i afronto les coses de manera diferent”
El millor moment “Soc feliç en l’àmbit personal i professional, a la meva vida només hi ha alegria i amor”