Un seleccionador amb xarxa

Jorge Vilda afronta el pitjor moment de la seva carrera

A Jorge Vilda li espera una setmana complicada. Després de la renúncia de 15 internacionals a ser convocades, el seleccionador ha d’anunciar aquesta setmana una insòlita llista per als amistosos contra Suècia i els Estats Units de la pròxima aturada internacional. El tècnic està al punt de mira i ha estat qüestionat pel nivell dels seus entrenaments, els seus plantejaments de partit o per l’excés de control sobre les futbolistes durant les concentracions. A mesura que les jugadores i els clubs espanyols han recorregut el camí de la professionalització, creixen les veus que comencen a preguntar-se quines són les credencials de Jorge Vilda per ser seleccionador nacional.

Fill del reconegut preparador físic Ángel Vilda, que va treballar amb Johan Cruyff o Luis Aragonés, es va introduir a la Federació Espanyola (RFEF) gràcies al seu pare, amb qui va fer tàndem dirigint les categories inferiors. Abans de fer-ne 30, Vilda ja era seleccionador sub 17. Durant quatre anys va dirigir futbolistes com Alexia Putellas, Patri Guijarro o Aitana Bonmatí, i va conquerir dues Eurocopes. El 2014 va rellevar el seu pare al capdavant de la sub 19 i un any després saltaria a l’absoluta. Després de l’escàndol de Quereda al Mundial del Canadà, la RFEF necessitava una imatge de renovació i van veure en Jorge Vilda, un home de la casa, el candidat ideal. Tres anys després, el seu poder va créixer quan va ser nomenat director tècnic de futbol femení de la RFEF.

Abans d’aterrar a la Federació Espanyola, l’única experiència de Vilda a les banquetes havia estat el Canillas, un modest club madrileny al qual va arribar amb 22 anys. L’actual seleccionador no ha tingut cap contacte en el futbol professional, cosa molt inusual entre les potències del futbol femení mundial. Les cinc primeres seleccions del rànquing FIFA estan totes liderades per tècnics amb una contrastada carrera. Vlatko Andonovski havia entrenat set temporades a l’NWSL –la primera divisió dels EUA– i havia guanyat dues lligues amb el Kansas City abans d’assumir les regnes de la selecció dels Estats Units. Peter Gerhardsson (Suècia) va entrenar durant més d’una dècada en diverses categories sueques i també al Hacken, un dels clubs femenins més prestigiosos del país, abans de dirigir l’absoluta el 2017. Dos anys després va guanyar un bronze al Mundial de França.

Martina Voss-Tecklenburg, Corinne Diacre i Sarina Wiegman també són tres exemples clars d’experiència. Totes han estat pioneres als seus països dirigint banquetes professionals, Diacre va liderar tres temporades el Clermont de la segona divisió francesa masculina i Wiegman va ser entrenadora interina de l’Sparta de Rotterdam, club de què era assistenta. La neerlandesa ha guanyat les dues últimes Eurocopes, la del 2017 amb els Països Baixos i la d’aquest estiu amb Anglaterra. Una realitat que contrasta amb el que passa a Espanya, vuitena del rànquing i sense cap gran títol en categoria absoluta. ●

Vilda compensa la falta de suport del vestidor amb la protecció de la Federació, on ha fet tota la carrera

A Jorge Vilda, sota la lupa