Uns números per començar a amoïnar-se

La situació s’assembla a l’any del descens

Després de sis jornades de Lliga, a l’Espanyol tothom ja es conjura per viure una temporada, com a mínim, molt complexa. De bon començament tant club, com plantilla i afició han convingut que el més prudent és apel·lar a la salvació com a objectiu realista. Quatre punts ha sumat l’equip fins ara, però les sensacions, tan importants en això del futbol, indiquen que, com no ha parat de repetir Diego Martínez, hauran de “lluitar i suar molt cada punt”. El més preocupant, però, és que a hores d’ara diversos aspectes d’aquest inici de temporada s’assemblen molt a la dramàtica temporada que va acabar amb el descens ara fa tres cursos.

Per començar, i encara que pugui ser motivat per un calendari complex (l’Espanyol ja s’ha enfrontat a Reial Madrid, Sevilla, Athletic i Reial Societat), l’equip suma un punt menys que aquella temporada, en què n’havia aconseguit cinc. A més a més, com va passar aleshores, l’Espanyol ha perdut els tres partits que ha jugat a casa, contra Rayo, Madrid i Sevilla.

Les alarmes fa temps que ressonen a Cornellà per un mercat estiuenc d’allò més complex. El club va donar la baixa a 17 jugadors i tan sols en va incorporar nou. Va arribar a l’últim dia de mercat amb la intenció de fitxar tres homes i va acabar amb el paperot d’una negociació per De

Tomás que es resoldria tres setmanes després. La temporada del descens la planificació també va ser molt dubtosa. Borja Iglesias va deixar l’equip i al seu lloc van arribar Calleri i Facundo Ferreyra. La inversió en Matias Vargas no va donar el resultat esperat i l’equip es va quedar sense gol pràcticament fins que va arribar De Tomás al mes de gener.

Aquesta sembla l’esperança a què es pot agafar aquest Espanyol, que amb la sortida del davanter madrileny podrà reforçar-se al mercat d’hivern. A més a més, a causa de la disputa del Mundial de Qatar, aquesta temporada es jugaran

El mercat d’hivern apareix com a opció salvadora per millorar la plantilla i corregir la dinàmica

tres jornades més a partir del mes de gener del que va passar fa tres temporades. Un marge més elevat per recuperar-se d’un mal inici.

L’última semblança amb aquell fatídic curs és el canvi d’entrenador. En aquest cas l’aposta per Diego Martínez sembla a priori més encertada que la de David Gallego. El tècnic de Vigo ha demostrat un lideratge il·lusionant, treballa en clar dèficit de recursos, però ja ha advertit que l’equip no s’ha d’enfonsar emocionalment, un dels grans llasts de l’any del descens. ●