La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’OCDE rebaixa fins a un 1,5% el creixement d’Espanya el 2023
La institució estima que la guerra a Ucraïna té un cost global de 2,8 bilions
Destralada al creixement espanyol per al 2023. L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) va reduir set dècimes les anteriors previsions per a Espanya. Ara calcula que el PIB repuntarà l’any que ve un 1,5%, mentre que el Govern central, després de reajustar el quadre econòmic, apunta a un 2%: en aquest escenari l’economia es desaccelera i tendeix a frenar en sec.
Des de l’Executiu es prefereix veure el vas mig ple i es destaca que, tot i així, l’economia espanyola “quintuplicarà el creixement mitjà previst per a la zona euro” el 2023, mentre que aquest any encara registrarà una pujada robusta d’un 4,4%.
Alemanya ho té pitjor. La institució assenyala que la locomotora de la zona euro entrarà en una recessió el 2023, amb una contracció econòmica d’un 0,7% i una alça de preus d’un 7,5% per al 2023. Un escenari d’estagflació, fruit de la crisi energètica, arran del tall de subministrament de gas de Rússia. Ni els EUA, que l’any que ve evitarien la recessió pels pèls (una alça del PIB d’un 0,5%), ni la Xina (que està creixent al ritme més baix des dels anys setanta, si s’exclou la pandèmia) no poden sostenir els altres.
“L’economia global ha perdut ímpetu per la guerra il·legal, injustificable i sense provocació contra Ucraïna. El creixement del PIB s’ha estancant en molts països i els indicadors econòmics apunten a un alentiment extens”, subratllava el secretari general de l’OCDE, Mathias Cormann.
L’organisme ha fet una estimació del cost de la guerra d’Ucraïna. Tindrà un impacte econòmic de 2,8 bilions de dòlars (2,89 bilions d’euros) en el producte interior brut (PIB) global per al conjunt del 2023. És una xifra semblant a la riquesa anual de França
La conseqüència més nefasta és la inflació. A l’informe, la institució hi reconeix que “les pressions inflacionistes que ja eren presents quan l’economia mundial va sortir de la pandèmia s’han vist seriosament agreujades per la guerra. Això
FONT: ha impulsat encara més l’augment dels preus de l’energia i els aliments, que ara amenacen el nivell de vida de la població d’arreu del món”.
El risc més gran és que es produeixin noves pujades dels preus dels aliments i l’energia, “que podrien empènyer moltes persones a la pobresa, així com la possibilitat que hi hagi escassetat de gas a mesura que avanci l’hivern a l’hemisferi nord”.
Hi ha una dada vistosa que surt a l’informe i que confirma l’impacte de la inflació en la ciutadania: un 60% dels béns del cistell de productes bàsics a la zona euro està registrant un creixement dels preus superior a un 4%. En aquest context, no s’ha d’oblidar que Espanya no en surt ben parada. Aquest any experimentarà una alça dels preus d’un 9,1%, la més alta entre les grans economies de l’euro, tot i que el 2023 baixarà fins a un 5%.
En aquest context, l’OCDE no veu alternatives perquè els bancs centrals posin en marxa una política monetària més restrictiva. Per al 2023, estima que els tipus d’interès podran oscil·lar entre un 4% -a l’eurozona– i un 5%– a l’àrea dòlar. Això suposaria més que triplicar els nivells actuals del preu del diner a la zona euro. Una mala notícia per a qui ha de pagar hipoteques.
L’organisme també preveu un escenari de malson, amb penúria de gas. En aquest cas, el creixement de les economies europees entraria en terreny negatiu, mentre que la inflació pujaria més d’un 1,5% de punts percentuals. “Això portaria molts països a un any complet de recessió el 2023, mentre que el creixement del PIB també es debilitaria el 2024”. Per això, l’organització creu que és imprescindible reduir el consum de gas un 10%.
L’OCDE també va fer un apunt de política fiscal. En un moment en què a Espanya s’està debatent sobre quins impostos abaixar i apujar per als més rics, la institució assegura que “cal més acció fiscal centrada en els més vulnerables”.
A l’Eurocambra hi va intervenir ahir la presidenta del BCE, Christine Lagarde. El seu missatge va ser que la pujada de tipus és necessària, tot i que reconeix que les perspectives per al creixement no són bones.
“Tal com estan les coses, esperem apujar més els tipus d’interès durant les pròximes reunions per esmorteir la demanda i protegir-nos del risc d’un augment persistent de les expectatives d’inflació”, va dir Christine Lagarde en la seva compareixença al Parlament Europeu.
El BCE espera “una desacceleració significativa de l’activitat durant els pròxims trimestres”, a causa de la inflació, la crisi energètica, el debilitament de la demanda mundial i la consegüent caiguda de la confiança de les llars i les empreses. El BCE espera que el PIB de l’eurozona caigui fins i tot el primer trimestre del 2023, tot i que això no farà que canviï d’estratègia. Per retirar la resta d’estímuls, com la compra de bons, el banc esperarà normalitzar primer el preu del diner a un nivell neutral, una cosa que passarà quan la inflació estigui sota control. ●
Previsions del creixement mundial
Les previsions apunten que els tipus d’interès a la zona euro pujaran fins a un 4% l’any que ve