El poder de ser diversos

Els humans “estranys”, potser avui titllats de malalts mentals, en realitat són portadors de gens que van ser valuosos en altres circumstàncies i constitueixen el patrimoni genètic que permetria a la humanitat adaptarse als canvis del medi. Els gens de l’anorèctic en èpoques d’escassetat van salvar els febles posant les seves calories a la seva disposició. I l’obès d’avui porta gens que ajudarien l’espècie en una fam millorant la seva acumulació d’energies; els asperger, antigament inadaptats, són avui els grans informàtics; els qui pateixen la síndrome de Moisès potser un dia, com Gengis Khan, tornin a repoblar la terra... Achotegui investiga i defensa la diversitat genètica i cultural, que garanteix la supervivència de l’espècie. Per això els més adaptats han d’ajudar avui als menys perquè tots tinguem un futur.

Un cec de naixement podria ajudar?

Si Putin està boig, i desencadena una guerra nuclear, en la nit radioactiva els cecs, acostumats a arreglar-se-les sense vista, serien els únics supervivents i potser ajudarien els altres.

I va revolucionar la informàtica, que tant deu a persones amb una genètica d’espectre autista, igual que les matemàtiques.

Sense diversitat genètica es progressa?

Ens extingiríem sense remei. I per això els més ben adaptats al medi ara han de posarlos els mitjans als que menys ho estan perquè subsisteixin, perquè això ens ajudarà tots a sobreviure si el planeta canvia.

Però i el sàdic o el violent...?

Cal ajudar-los a no fer mal. La diversitat genètica –acceptem-ho– és desigualtat; però necessària per al nostre futur, per això cal gestionar-la solidàriament.

Això és, a més de moralment desitjable, invertir en aquest banc de llavors nostre?

En moments de crisi: terratrèmols, fams, catàstrofes... el tipus estrany i potser esquizoide que parla amb els déus pot ser el líder que un dia ens salvi... I repobli la terra com un nou Gengis Khan, que va tenir milers de descendents. És la síndrome de Moisès, tan repetida en la història. I que avui explica migracions de grup molt arriscades.

No som ja prou diversos?

Doncs no. I la covid ens ho ha demostrat en fer mal igual a totes les ètnies a tot el planeta. En els milions d’anys que ens separen dels primats, ells han evolucionat amb més diversitat genètica que nosaltres. Els humans som massa iguals: des de l’agricultura ens diferenciem poc.

Ens adaptem ja amb cultura i no per gens? Contra el fred, abrics; no sols pèl?

La nostra excepcionalitat només la manifestem en crisis personals o de grup: l’histèric, l’antisocial... S’expressa davant l’estrès que li genera un canvi sobtat en el seu entorn al qual ha d’adaptar-se. I aquesta diversitat potser ens ajudi a adaptar-nos.