El greuge de la fiscalitat

La pitjor notícia per a Pedro Sánchez és que abans de les eleccions generals del 2023 en té unes de municipals i autonòmiques el maig vinent i els seus barons socialistes s’hi juguen la vida. Si fa uns dies era el president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, qui va creure que era el millor moment per dissentir en públic del seu líder, en criticar els socis que donen suport al Govern central i negar, com insinuava Sánchez, que Alberto Núñez Feijóo era un insolvent, ahir li va tocar el torn al president valencià, Ximo Puig, qui va anunciar una baixada d’impostos en contra del que defensa l’ideari socialista. El president de la Generalitat va proposar una reducció del tram autonòmic d’IRPF que afecta el 97% dels seus contribuents. La proposta de Puig no té res a veure amb les plantejades per altres comunitats governades pel PP, però és una iniciativa que va en direcció contrària del pla fiscal de l’Executiu que no preveu aquest tipus de reduccions. Va ser un regal per al PP que va ser ben aprofitat per Feijóo per reclamar “coherència” al PSOE i que “no diguin en un lloc una cosa i a 100 quilòmetres la contrària”.

El debat dels impostos, amb la inflació disparada i amb la incertesa d’una economia que va perdent força, és el tema més important que tenim avui sobre la nostra taula. El desequilibri fiscal entre unes comunitats i altres, amb impostos que creixen o desapareixen segons on s’estigui empadronat, és un greuge que té cada vegada més importància. Per això, Puig, que es juga la reelecció d’aquí uns mesos, va moure fitxa ahir per més que la seva decisió pogués molestar a la Moncloa i Ferraz.

A Catalunya, en canvi, la fiscalitat va passar sense pena ni glòria en el debat de política general que va començar ahir al Parlament de Catalunya. No fa falta tornar a recordar els alts nivells impositius que pateixen els catalans i les resistències per part del Govern a reduir-los. Segurament té raó Pere Aragonès reclamant un sistema de finançament més just, com fa Ximo Puig. La diferència és que aquest últim ho exigeix però, alhora, redueix la pressió fiscal, conscient de la crisi que viuen els seus ciutadans.