Rússia prepara l’annexió després dels “falsos” referèndums rebutjats per Ucraïna

260.000 homes han fugit del reclutament, segons ‘Nóvaia Gazeta. Evropa’

L’annexió de quatre territoris ucraïnesos controlats per l’exèrcit rus va quedar ahir servida amb safata, si no ho estava ja, després d’uns resultats preliminars fàcils de preveure. Segons les agències russes, almenys un 96% dels votants van acceptar formar part de Rússia a les províncies de Donetsk, Luhansk (el Donbass, est d’Ucraïna), Kherson i Zaporíjia (regions del sud pròximes a Crimea, que Rússia ja es va annexionar el 2014).

Ucraïna i gairebé tota la comunitat internacional neguen legitimitat a aquestes consultes, qualificades de “frau” o “ficció”. Les autoritats prorusses d’aquests territoris les van convocar la setmana passada a correcuita després de la potent contraofensiva de l’exèrcit ucraïnès, que va recuperar gairebé tot el terreny que mesos enrere havien guanyat els russos a Khàrkiv.

Els referèndums exprés s’han prolongat durant cinc dies per motius de seguretat. “Una immensa majoria de la gent dona suport a una secessió d’Ucraïna i la unió a Rússia”, va dir Vladímir

Saldo, cap prorús a Kherson.

Cap de les quatre províncies està totalment sota el control de Moscou, i a Donetsk i Zaporíjia, no més d’un 60%. Tot i així, les autoritats prorusses i Moscou defensen que la votació afecta tota la demarcació. Segons resultats preliminars difosos per RIA Nóvosti, a Kherson un 96,97% va votar per l’annexió. A Zaporíjia el vot positiu va pujar fins a un 98,19%. A Donetsk i Luhansk va ser una mica menys d’un 98%.

Ara el procés d’annexió ha d’anar ràpid, segons el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov. Ahir la presidenta del senat rus, Valentina Matvienko, va explicar que la Cambra podria debatre l’annexió dimarts, 4 d’octubre. Quan el procés es completi, el Kremlin considerarà aquests territoris propis, i qualsevol atac contra ells, una agressió contra la mateixa Rússia.

Ucraïna ha acusat Rússia de celebrar les votacions a punta de pistola i diu que no canviarà la seva estratègia. “Ucraïna té tot el dret a alliberar els seus territoris i ho continuarà fent, digui el que digui Rússia”, va assegurar el ministre d’Exteriors, Dmitró Kuleba.

L’endemà que es convoquessin els referèndums exprés el president de Rússia, Vladímir Putin, va cridar a una mobilització militar parcial per reforçar amb 300.000 reservistes les seves tropes a Ucraïna. Una decisió impopular que ha revifat les protestes a Rússia contra la guerra i ha provocat l’èxode dels russos que no volen entrar en combat.

Milers de russos han buscat els passos fronterers per escapar-se als països veïns per carretera. Això ha augmentat la pressió a la frontera i planteja seriosos problemes a aquests països, que esperaven no veure’s esquitxats pel conflicte ucraïnès.

Al límit amb Geòrgia, el pas fronterer de Verjni Lars no va poder aguantar ahir la pressió i, malgrat que només es pot travessar amb cotxe, les autoritats russes van permetre que els milers de persones que formaven una cua quilomètrica creuessin el control a peu. Segons el Ministeri de l’Interior de la república russa d’Ossètia del Nord, des del 21 de setembre han creuat en els dos sentits més de 115.000 persones, un 23,3% més que la dada de la setmana anterior.

La situació no és menys aclaparadora a Mongòlia, on han arribat milers de russos que han hagut d’esperar hores al control de Kiakhta, a la regió de Buriàtia. Ni al Kazakhstan, on l’última setmana han arribat 98.000 russos, segons el Ministeri de l’Interior d’aquest país d’Àsia Central. Segons el diari opositor Nóvaia Gazeta. Evropa, que cita fonts de l’Administració presidencial russa, en quatre dies 260.000 homes van marxar de Rússia.

El president kazakh, KassimDjomart Tokàiev, va prometre ahir protegir els russos que arribin al país. El Kazakhstan és un estret aliat de Rússia, però té bones relacions amb Occident i la Xina i intenta mantenir-se al marge del conflicte. Apel·lant a la pròpia seguretat i al principi d’integritat territorial, diu que no reconeixerà els resultats dels referèndums. ●

“Ucraïna té tot el dret a alliberar els seus territoris, digui el que digui Rússia”, afirma Kuleba

ZUR UR Z Ciutadans russos després del control fronterer amb Geòrgia