La Vanguardia (Català-1ª edició)
Aragonès pren la via canadenca per allargar el marge del diàleg i del Govern
El president planteja un “acord de claredat” que situï les bases d’un referèndum pactat
La realització del Canal Parlament va ser hàbil punxant la imatge de Laura Borràs i Jordi Turull asseguts a la tribuna de convidats en el precís moment que Pere Aragonès anunciava la seva idea d’endegar un “acord de claredat”, emmirallant-se en la via canadenca. El secretari general de Junts mirava a terra avorridíssim, aguantant-se el cap amb tot el palmell de la mà esquerra a la galta; la presidenta del Parlament, suspesa de funcions, consultava el mòbil, però va aixecar el cap per dissentir molesta fent-lo anar lleugerament d’un costat a l’altre mentre es mossegava el llavi inferior quan el cap del Govern va assegurar: “Encara que a alguns no els agradi, encara que a molts no ens agradi, la realitat és tossuda i cal construir les vies perquè els instruments que posem per votar puguin implementar el resultat”.
Si la intenció era convèncer Junts perquè ni es plantegi sortir del Govern i efectivament els postconvergents aparquen la idea d’abandonar-lo, serà a desgrat i perquè no tenen cap més remei. Cares serioses. Amb l’“acord de claredat” cap de les pretensions que van servir per formular un ultimàtum –que es va diluir amb el pas dels dies– no va trobar resposta, a parer de JxCat. Ni la formació d’un nou Estat Major del procés, ni la coordinació a Madrid.
“Com podem confiar ara en una nova proposta si no es compleix l’acord que va facilitar la seva investidura?”, va dir Albert Batet, president del grup parlamentari, sense concloure si donen marge a la iniciativa. Sí que en va sortir, tot i això, un altre ultimàtum: l’amenaça de reclamar al president una qüestió de confiança si no compleix amb el pacte d’investidura. Una qüestió de confiança que també ha registrat la CUP per abans que acabi el 2022 en forma de moció per al pròxim ple ordinari. Es veurà llavors els suports que té. El president és l’únic que té la potestat per convocar-la i va rebutjar la possibilitat tot seguit.
La bancada de Junts es va mostrar apàtica durant el discurs del president. Ni un sol aplaudiment, va arrencar d’ella. Ni tan sols quan va lloar la feina dels consellers postconvergents. Esquerra, fins i tot, es va quedar sola aplaudint quan Aragonès va agrair la feina de Josep Maria Argimon –a les files de JxCat– per la seva tasca amb la quarta dosi de vacunació de la covid. Només els consellers de Junts van mostrar el seu agraïment quan Aragonès va acabar amb l’hora i mitja de discurs.
El que és clar és que Aragonès va provar amb aquesta iniciativa d’estirar l’estratègia del diàleg d’ERC i donar marge a la taula on s’asseuen els governs per resoldre el conflicte polític.
El president de la Generalitat va proposar ahir al Parlament, durant el debat de política general, un “acord de claredat” inspirat en el cas quebequès que estableixi les bases d’un referèndum pactat i “efectiu”. I això que al Canadà la llei ha servit més aviat per desactivar referèndums que per incentivar-los i que els independentistes quebequesos la van rebutjar. En tot cas, seria un tret de