Què és la llei de Claredat?

L’acord de Claredat que el ■ president de la Generalitat va plantejar ahir proposar a l’Estat per desbloquejar el conflicte català remet a la llei de Claredat del Canadà. El govern d’aquell país va promoure a finals del segle passat aquesta norma per abordar els intents de la regió francòfona del Quebec d’independitzar-se, l’últim el referèndum del 1995, en què els contraris a la independència es van imposar per la mínima.

La llei, aprovada el 2000 pel Parlament, estableix les condicions en què l’executiu canadenc podria entrar en negociacions que poguessin conduir a la secessió d’una de les seves províncies després d’un referèndum. En essència, el text estableix que en un eventual referèndum d’independència hauria de plantejar una pregunta “clara” i, en el cas d’haver-hi un resultat favorable, la majoria hauria de ser “clara” per iniciar-se negociacions. A més la llei dona amplis poders a la Cambra dels Comuns (poder legislatiu federal) per establir les condicions prèvies. Entre altres qüestions, la llei atorga a la

Cambra la potestat de decidir si la pregunta i la majoria que s’expressa a favor de la secessió, si fos així, són prou clares. Això implica la necessitat d’una majoria reforçada per validar un resultat favorable a la secessió.

La llei es va basar en una decisió del Tribunal Suprem canadenc, que va determinar que el Quebec no té el dret a separar-se unilateralment, però va afirmar que el govern hauria d’entrar en negociacions amb el del Quebec si els quebequesos expressessin una clara voluntat de separar-se. Josep M. Calvet