Fred glacial als escons de la coalició

Consellers i diputats de Junts eviten gestos de suport al discurs d’Aragonès

La runa de les batalles que han entaulat les últimes setmanes ERC i Junts va ser ahir present al debat de política general. Presents sobretot en forma del silenci espès que va acompanyar la primera intervenció del president. No hi va haver aplaudiments des dels escons de JxCat i només al final, quan el marc escènic ja estava ben definit, els consellers postconvergents van picar una mica de mans.

Duri el que duri el Govern, que arribava al debat amb molts menys dubtes sobre la continuïtat de la coalició, el retrat d’aquests primers compassos del debat ja deixava veure que cada formació ha marcat la seva pròpia estratègia al si de la coalició. L’arribada a l’hemicicle en va oferir una primera pinzellada quan el president Aragonès va sortir sol amb la consellera Laura Vilagrà dels despatxos del Govern a la Cambra. El vicepresident Jordi Puigneró ho havia fet pel seu compte, cosa que va trencar amb l’habitual imatge que cada dimarts s’ofereix a l’entrada del Consell Executiu.

Aragonès va començar a desgranar la seva bateria de mesures de suport social i anunciava que deixava per al final la càrrega política. Però el silenci estava enganxat als escons de Junts. Passada mitja hora sonaven els primers aplaudiments, tímids, des dels seients d’ERC. I així unes quantes vegades més amb una vibració tendent a zero a les files postconvergents.

A la tribuna d’autoritats, Laura Borràs i Jordi Turull tampoc no van mostrar gran entusiasme, mentre que a la zona de convidats Jordi Sànchez va seguir el debat relaxadament. Borràs assistia al primer ple des que va ser suspesa com a presidenta de la Cambra, observant des de dalt de l’hemicicle una cadira buida a la Mesa i a la presidència la republicana Alba Vergés. A la tarda, quan es va despoblar la tribuna de convidats, Borràs continuava atenta a la seva cadira de convidada. Cap expresident no va anar al debat, i Oriol Junqueras tampoc.

Ni la recta final del discurs del president, amb la seva aposta per un acord de Claredat inspirat en el pacte entre el Canadà i el Quebec per celebrar un referèndum va canviar les cares. Finalitzat aquest primer torn, representants de Junts assenyalaven que el discurs del president entrava dins de l’“esperat” sense més accents.

Va anar pujant la calor a l’hemicicle a mesura que transcorria la jornada, van aparèixer ventalls, i altres artefactes improvisats. Però sobre la coalició hi bufa un fred canadenc. ●