“Van enganyar la gent, només cal repassar l’hemeroteca”

Al llarg d’aquesta setmana La Vanguardia publicarà una sèrie d’entrevistes als expresidents de la Generalitat per abordar des de la seva perspectiva el que va passar l’1 d’octubre. La primera és la de José Montilla (Íznajar, 1955). Jordi Pujol i Pasqual Maragall no han pogut participar en aquestes entrevistes per motius de salut, i Carles Puigdemont ha declinat la invitació d’aquest diari.

El 2007 va avisar de la desafecció de Catalunya cap a Espanya. Pensa que Madrid hauria d’haver fet alguna concessió?

Cal inserir les meves reflexions en un moment en què s’acabava d’aprovar l’Estatut. Havíem començat a desplegar-lo i tenir les primeres reunions per negociar el nou finançament i la disposició addicional tercera. Volíem que es fes de manera diligent i era un toc d’atenció perquè es complís el que s’havia acordat.

Fins a quin punt la sentència de l’Estatut del 2010 és responsable del que va passar uns anys després amb el procés?

Els problemes no apareixen de la nit al dit. És obvi que la sentència del Constitucional va tenir conseqüències, com ara una protesta massiva, entre altres coses. Si aquella sentència no s’hagués fet, segurament haurien canviat els esdeveniments posteriors, tot i que no crec que fos l’inici del procés. Un any després el president Artur Mas pactava els pressupostos amb el PP.

Llavors quan va començar el procés?

Té relació amb la crisi econòmica, amb la mateixa gestió del govern d’Artur Mas, que planteja un pacte fiscal amb una orientació foralista i també amb un govern del PP amb majoria absoluta. El PP va canviar radicalment la seva relació amb Catalunya. Després van arribar les retallades que el govern de Mas no només subscriu, sinó que també dona lliçons al Govern espanyol de com fer-les. Quan comencen les mobilitzacions en contra, pensa que la via és culpar Madrid: “Ens diuen que no a tot”. Tenia arguments per dir-ho, perquè hi havia una predisposició nul·la del Govern central.

Qui són els responsables?

La responsabilitat és compartida pels que van protagonitzar l’1 d’octubre, però també per un Govern espanyol insensible a tot el que es plantejava des de Catalunya. La falta de diàleg i comunicació amb el Govern central i d’un mínim d’entesa institucional, facilitat per les posicions tàctiques del Govern, van caminar cap al desastre.

Vostè creu que el PP no es pensava que el Govern anava de debò amb la DUI?

No. La primera consulta del 9-N del 2014 es fa i el PP mira cap a una altra banda. El president Mas va dir llavors que era una consulta ciutadana i que el Govern no s’hi implicaria. Després Rajoy va dir que s’havia sentit enganyat.

Com va viure l’1 d’octubre?

L’1 d’octubre va ser important, però vaig viure l’agressió més gran el 6 i el 7 de setembre. Es van trepitjar els drets dels ciutadans i una part dels drets dels diputats del Parlament. Es va prescindir de l’Estatut i de la Constitució. Algú creu que es pot fer un referèndum i unes lleis de desconnexió només amb els independentistes? I després pensar que tindria algun grau de reconeixement fora. És viure, sincerament, en un altre planeta. Encara n’estem pagant les conseqüències, amb la fugida d’empreses.

Quin balanç fa cinc anys després?

No pot ser més decebedor. L’autogovern està mes debilitat, Catalunya ha perdut prestigi. Quants representants del Govern de Catalunya han pogut participar en fòrums internacionals o han estat rebuts per autoritats europees?

Quines gestions va fer vostè aquells dies?

Vaig tenir converses amb Mariano Rajoy i Carles Puigdemont. No vaig tenir èxit. El president del Govern espanyol estava convençut que el referèndum no es faria. No sé quins assessors tenia. No tenien la informació correcta i no van ser capaços ni de preveure que les urnes hi serien i que a les escoles passaria el que va passar. Van portar forces de seguretat de fora sense conèixer l’entorn, i la majoria va tenir un comportament correcte, però d’altres no. De fet, encara és als tribunals. I després el Govern no va preveure que això no aniria enlloc més que al desastre, que les institucions catalanes serien intervingudes, i que acabaria amb gent a la presó, i que d’altres optarien per anar-se’n per evitar la presó.

Creu que Puigdemont es va veure arrossegat a no convocar eleccions?

Vaig mirar de poder-lo convèncer perquè no fes la DUI, ja que sabia que era un pas de no-retorn, perquè inevitablement s’aprovaria el 155, i que la seva aplicació suposaria la supressió de les institucions. Hem d’aprendre del 2017, no només per part del nacionalisme català, sinó també de les institucions espanyoles.

Personalment què li va suposar la votació del 155?

Votar que no era alinear-te amb els que havien defensat la DUI. Soc als antípodes d’aquestes posicions. Però votar que sí per a algú que ha presidit Catalunya era avalar una intervenció sobre les institucions. Em vaig abstenir per respecte a les institucions i els ciutadans. No em devia exclusivament al meu grup parlamentari.

Considera que els partits independentistes han fet autocrítica?

No, i això explica els problemes al Govern d’ERC i Junts. Continuen formulant, uns més que altres, coses en públic que en privat no són capaços d’aguantar. Van enganyar la gent, només cal repassar l’hemeroteca i veure les coses que es van dir sobre els bancs i sobre Europa. Ho creien o animaven les bases?

La societat catalana ara està més unida o més dividida que llavors?

Hi ha hagut una desinflamació de la ferida. 28 novembre 2006–27 desembre 2010

Els dies previs “L’agressió més gran la vaig viure el 6 i el 7 de setembre, quan es van trepitjar els drets de ciutadans i diputats”

Els efectes que perviuen “Encara n’estem pagant les conseqüències, amb la fugida d’empreses; Catalunya ha perdut prestigi”

128è president de la Generalitat

La inflor ha baixat, però encara hi és. No estem més units. Estem en una situació d’impasse amb un govern que té dubtes de com ha de governar. Tornar a l’1 d’octubre o millorar la vida de la gent.

Quin camí ha de prendre el Govern?

Pensar que Catalunya sempre que ha avançat ha estat perquè hi havia una gran unitat i que ha perdut quan estava dividida. És la política qui ens traurà d’aquí, i la política és negociació, diàleg i pacte.

Vostè veu possible a la seva formació pactar amb ERC?

Ja s’hi ha pactat. L’acord pel català és un exemple que també va rebre el suport de Junts. És possible si es posen per sobre els interessos del país i es deixen els del partit. També hi ha pactes amb Junts a les institucions.

Com veu les diferències públiques contínues de l’actual Govern?

El país necessita un govern que s’ocupi

La situació actual del Govern “A ERC i Junts governar els sembla poc èpic en una societat acostumada a l’èpica”

dels problemes i no pas de rememorar l’1 d’octubre com si aquesta data solucionés per màgia els problemes dels catalans. Els dos partits del Govern no han trobat un full de ruta diferent de la independència exprés. Governar els sembla poc èpic en una societat acostumada a l’èpica. Hi ha molta susceptibilitat de ser acusat amb menyspreu que només s’està gestionant una autonomia. Cal liderar i representar el conjunt de la societat catalana i no només un 50%. ●

Àlex Garcia