ERC torna a la casella de sortida

Hi ha historiadors que defineixen el moment actual que viu el món com una tercera guerra mundial per altres mitjans, més enllà dels combats a Ucraïna. Però en el debat de política general del Parlament català, el local es va imposar al global, cosa que no resulta nova. I encara que es van anunciar cataplasmes per a les famílies més desfavorides, els titulars de la jornada se’ls va endur l’última iniciativa de l’independentisme. O, per ser més exactes, dels independentistes d’ERC, que van proposar de tornar a la casella de sortida del dret a decidir deu anys després, quan, a la vista de la gran manifestació de la Diada, Artur Mas va assumir com a eix programàtic fonamental dur a terme una consulta per al dret a decidir, i que va donar lloc al que s’ha conegut com el procés.

El president Pere Aragonès va ser més sofisticat en el seu plantejament, però va incidir en una fórmula experimentada, si bé per arribar a la consulta ara es tractaria de dotarse d’“un acord de claredat” que permetés fer-la efectiva. Un compromís com el que va facilitar que el

Aragonès demana una llei de claredat per a un referèndum i Illa li diu que és un ‘déjà-vu’

Quebec pogués decidir dues vegades el seu futur respecte al Canadà. En un primer moment, la voluntat és implicar experts, juristes, partits polítics i societat civil, fet que podria desembocar en un nou pacte nacional per a l’autodeterminació. La sensació a la seu parlamentària és que tot això ja ho hem viscut. Com el dia de la marmota, suposa tornar a desfer el camí.

Certament, el dret a decidir va ser prou eteri per convertir-se en reclam de molts ciutadans. El terme sona bé i permet una gran transversalitat, malgrat que no sigui exactament un dret reconegut. Al Parlament no hi va haver precisament alegria entre els independentistes amb la iniciativa. Salvador Illa, com a cap de l’oposició, va respondre a Aragonès que la proposta era un déjà- vu que no resol res. La resposta rotunda d’Illa es va sentir al palau de la Moncloa, que per boca de la ministra Isabel Rodríguez va dir que s’alegrava que Aragonès renunciés a la via unilateral, alhora que tancava la porta a un acord de claredat. Com Bill Murray, estem atrapats en el temps. ●