Un debat sense novetats rellevants

Pedro Madueño Ramon Aymerich (Internacional), Silvia Angulo (Política), Marga Soler (Opinió), Susana Quadrado (Societat), Ramon Suñé (Viure), David Dusster (Magazine i Gent), Sílvia Colomé (Cultura), Sergio Vila-Sanjuán (Cultura|s), Joan Josep Pallàs (Esports), Elisenda Vallejo (Economia), Celeste López (Redacció Madrid), Mariángel Alcázar (Casa Reial), Ignacio Orovio (A Fons), Fèlix Badia (Fidelització), Núria García Arenas (Disseny),

Mariano Fernández (CDO, Estratègia Digital), Pau F. Rodríguez (Xarxes Socials i CMO), Álvaro Mazariegos (SEO), Jordi Canyissà (Operacions) i Salvador Enguix (València) Joel Albarrán Lluís Foix i Josep Maria Sòria

El debat de política general, a priori el més important de l’any, i ocasió apropiada perquè el Govern exposi les línies d’acció del nou curs, es va iniciar ahir al Parlament immers en el clima borrascós que caracteritza, des de fa massa temps, les relacions entre ERC i Junts. És cert que la tensió entre els dos socis en l’Executiu català es va temperar dies enrere, en el transcurs d’una reunió de les dues formacions, en què s’hauria ajornat, potser fins abans o després de les municipals, el risc d’una ruptura del Govern. Però també ho és que la proposta estrella del president Aragonès –l’elaboració d’un “acord de claredat” a la canadenca, a tall de marc pactat que podria conduir a un futur referèndum sobre la independència– va despertar escàs interès en la resta de formacions. Començant pels diputats i consellers de Junts, que la van acollir amb fredor glacial. Continuant pel primer partit de l’oposició, el PSC, el líder del qual, Salvador Illa, la va rebutjar assegurant que no resolia res i que era un déjà-vu. I seguint per la Moncloa, des d’on es va expressar d’una manera concloent que “el Govern central no està per això”.

D’una banda, cal celebrar que des de la presidència de la Generalitat de Catalunya s’advoqui per la recerca del màxim consens entre les diferents forces polítiques, també pel diàleg amb l’Estat espanyol, i per tant en contra de la unilateralitat, els resultats de la qual no porten gaire lluny però agreugen la divisió social, com vam poder comprovar el 2017, ja fa cinc anys. De l’altra, s’ha de lamentar que el desacord continuï presidint la política catalana. No és ja només un desacord entre govern i oposició, cosa ben lògica en qualsevol democràcia, sinó un desacord multipolar, omnipresent i tot i això encara expansiu, que defineix la nostra escena política.

Aquest desacord sorollós, a més d’entorpir i reduir extraordinàriament l’activitat legislativa governamental, converteix de fet en inoïbles les propostes pragmàtiques que tenen per objecte fer front a alguns dels problemes socials més urgents. El president Aragonès va anunciar ahir, després d’enumerar una prolixa relació d’accions del Govern (com tenia per costum fer Jordi Pujol en els debats que va protagonitzar), un pla anticrisi per valor de 300 milions, amb ajuts per a lloguers, material escolar, transport, etcètera. Però novament això va quedar enfosquit per la tendència al desacord. A uns els va semblar un paquet insuficient; als altres, mal orientat.

Aquest debat de política general, maratonià, va acabar ahir ja entrada la nit i no tornarà a reprendre’s fins divendres. Avui i demà no hi haurà sessió, perquè la diputada de la CUP Eulàlia Reguant ha d’atendre una cita judicial al Suprem, motiu suposadament prou important per alterar la vida de la Cambra que representa tots els catalans. Vet aquí una anomalia. Com també ho va ser –o almenys ens ho va semblar– que l’expresidenta del Parlament, suspesa com a tal i com a diputada de resultes de la seva situació judicial, seguís la sessió en setial preferent de la tribuna de convidats.

Mentrestant, el país continua enfrontat a reptes urgents com el de la inflació, que repercuteixen directament, i no pas per bé, en el dia a dia dels ciutadans. I la política espanyola està ara centrada en la guerra d’impostos entre PP i PSOE. Una guerra en la qual ahir va intervenir el president valencià, Ximo Puig, que en el debat de política general de les Corts Valencianes va anunciar la rebaixa de l’IRPF per a les rendes inferiors a 60.000 euros (la gran majoria), cosa que probablement va interessar als valencians molt més que el debat del Parlament als catalans. ●

L’“acord de claredat” proposat per Aragonès va despertar escàs interès