Tolerància zero amb l’heroïna

L’activitat de narcotraficants i drogoaddictes amarga no només les seves pròpies vides sinó també la dels veïns d’alguns barris de Barcelona, com són, molt especialment, el Raval i Ciutat Vella. El Raval, en concret, ha rebut una inversió pública considerable els darrers anys, però el protagonisme de la droga no permet que millori la qualitat de vida dels seus habitants. La presència massiva de xeringues als carrers i els parcs públics dels dos barris revela el protagonisme creixent de l’heroïna en el tràfic i el consum de drogues. L’heroïna ha anat escalant posicions per a desgràcia d’un nombre de persones cada cop més gran, ja que és altament addictiva i destructiva.

Cal una inversió urbanística, habitacional, econòmica, social i sanitària als barris contra la droga, però, fonamentalment, en l’actualitat és imprescindible i urgent incrementar l’actuació policial. Si s’hagués invertit més a augmentar els equips policials especialitzats en la lluita contra la droga, el problema que avui pateixen algunes zones urbanes ja s’hauria solucionat en gran part. La Guàrdia Urbana, els Mossos d’Esquadra, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil haurien de treballar més coordinadament per desmantellar les màfies de la droga. S’ha de tallar de soca-rel el problema.

La responsabilitat no és tant dels comandaments policials com de les autoritats polítiques que emeten les directrius i que han d’aprovar els pressupostos corresponents. Així mateix és sorprenent que en els plans sobre drogues de l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya amb prou feines hi hagi referències a l’activitat policial i se centrin únicament en els aspectes socials, sanitaris, preventius i educatius. Això, tot i ser insuficient, està bé. Però no s’ha d’oblidar la important tasca que s’ha d’assignar a les forces policials i a la necessitat de destinar-los molts més recursos pressupostaris. Cal tenir en compte que la lluita és molt desigual, ja que les grans màfies de la droga, atesa la rendibilitat notabilíssima del negoci, disposen d’enormes mitjans econòmics per finançar la seva activitat il·legal.

Barcelona i Catalunya han de tenir una política policial i judicial contra la droga contundent. Hauria d’existir la consigna de tolerància zero, principalment amb l’heroïna, ja que és la droga més destructiva a curt termini. Però caldria ser igualment contundents contra la resta de substàncies estupefaents de perillositat contrastada. No s’ha d’abaixar la guàrdia –mai més ben dit– contra les màfies de la droga. Flaquejar en aquesta lluita és donar cada vegada més poder a l’enemic comú. ●

Falten més recursos policials i millorar la coordinació contra les màfies de la droga