La Vanguardia (Català-1ª edició)
Putin ha guanyat a Itàlia
Una lectura de les eleccions italianes no es pot desvincular de la guerra a Ucraïna ni del paper de Putin en la desestabilització d’Europa. La reacció del Kremlin a la clara victòria de Giorgia Meloni és càlida i gairebé fraternal. “Estem disposats a donar la benvinguda a qualsevol força política capaç de mirar més enllà del corrent majoritari, ple d’odi envers el nostre país”, deia el portaveu de Putin.
Els partits d’extrema dreta afloren a tot Europa i les relacions entre ells s’han evidenciat en les complicitats que han teixit amb la Rússia de Putin i en un euroescepticisme que comparteixen els governs de Polònia, Hongria i possiblement el que es formi a Suècia després dels resultats de fa un mes, en els quals els Demòcrates de Suècia van aconseguir la segona posició amb un 20,6 per cent dels vots.
Les felicitacions de Marine Le Pen i les d’Alternativa per a Alemanya han estat efusives. Des de Suècia fins a
Itàlia, afirmen, s’està canviant la manera de relacionar-se amb l’Europa de Brussel·les. No se’n volen anar però sí imposar altres criteris, més populistes i nacionalistes, que xoquen en matèries tan delicades com la immigració, la solidaritat i les llibertats.
La penetració de la idea de Putin de debilitar les democràcies occidentals i en particular les europees està molt ben analitzada al llibre de Catherine Belton, Los hombres de Putin, un volum de 900 pàgines en què es descriu l’obsessió de Putin per minar les democràcies occidentals utilitzant una vasta xarxa de capitostos del KGB que l’han acompanyat des que era tinent d’alcalde a Sant Petersburg. No amb idees, sinó amb informació, diners i xantatges.
Els oligarques que van desmantellar el règim en la presidència de Ieltsin es van fer multimilionaris i van comprar a preu de saldo les grans companyies energètiques. Mikhaïl Khodorkovski va arribar a convertir-se en el personatge més ric de Rússia, més fort que el mateix Estat. En arribar Putin al poder el va desposseir de la seva fortuna, el va jutjar i va passar deu anys en una presó de Sibèria. Els oligarques nous serien els de Putin, els de l’Estat, tots controlats pel KGB i els vells camarades del president amb totes les seves extensions i franquícies.
Catherine Belton enumera els milers de milions de dòlars que van sortir de Rússia per ser dipositats en bancs i empreses occidentals des d’on es comprarien polítics, empresaris i periodistes per defensar la idea que Putin té de Rússia i que passa pel debilitament de les institucions i governs democràtics europeus. Aquesta estratègia va servir per donar suport al Brexit i perquè Donald Trump guanyés les eleccions del 2016.
Putin comptava des de feia temps amb l’amistat de Silvio Berlusconi. Tots dos estiuejaven junts a Sardenya i Berlusconi era un convidat freqüent a la residència que Putin tenia a Sotxi. La vinculació de Berlusconi amb Rússia venia des dels temps soviètics.
Fa uns dies, a la campanya electoral, Berlusconi va dir que Putin només volia entrar a Kíiv i canviar el Govern Zelenski per un altre format per persones decents. El partit de Salvini va ser acusat d’estar finançat per empreses russes. Giorgia Meloni no ha mostrat tant entusiasme per Putin en la campanya com els seus aliats i ha condemnat la invasió posicionant-se alhora amb els postulats de l’OTAN.
Putin està perdent la guerra a les terres i ciutats d’Ucraïna, però està guanyant batalles en la desestabilització d’Occident. Les divisions profundes en pràcticament totes les democràcies liberals no tenen una sola causa, per bé que la intromissió de Rússia, amb molts milions d’euros per comprar voluntats, hi ha tingut un pes específic molt notable. Les xarxes del diner negre rus es van incrustar en part del sistema de les democràcies liberals per potenciar les simpaties cap a Rússia i fomentar confrontacions internes a Occident.
Les eleccions italianes són fruit de la voluntat dels ciutadans que van acudir diumenge a votar, encara que fos amb la participació més baixa de la història de la postguerra. És una victòria legítima i inqüestionable.
Però el nou govern presidit per Meloni haurà de tenir present el llast dels vells camarades Berlusconi i Salvini, que han fraternitzat políticament amb el Kremlin de Putin. Per a Europa és una nova dificultat, però per a Zelenski és el perill que s’obrin esquerdes a Occident en el seu suport a Ucraïna. ●
L’extrema dreta italiana i europea és complaent amb Putin i amb la seva aventura guerrera a Ucraïna