Un assumpte vulgar

Ja sé que és una vulgaritat parlar de granges de vaques, de pollastres i de porcs en unes pàgines tan distingides com aquestes i al costat de firmes tan il·lustres com les que m’acompanyen. Però m’heu de disculpar: soc de poble, tinc ànima camperola, em van criar al sembrat i l’arada romana i sempre havia pensat que matar toros era la pitjor manera de tractar el bestiar. Dic que sempre ho havia pensat, en passat, perquè ara hi ha maneres menys sagnants, però igualment cruels, amb la crueltat econòmica de no deixar viure la vaca, els pollastres i altres animals de granja.

Ho podem llegir pràcticament cada dia als diaris. Un dia és un productor de llet que ha de tancar perquè fa mesos que treballa a pèrdues. Un altre dia és un emprenedor que ha d’enviar els animals a l’escorxador per poder continuar amb el negoci. Els culpables d’aquesta ruïna estan perfectament detectats i constitueixen una cadena. Pugen els costos de l’energia, i tot li surt

Els polítics mostren una insensibilitat absoluta davant la fallida del sector agrari

més car al camperol: el munyiment elèctric, la il·luminació, el transport, l’alimentació, la seva i la dels animals. I tot això, enmig d’una sequera que l’endemà pot ser una inundació. La tempesta perfecta. I així va aquella bona gent de crisi en crisi fins a la ruïna final.

El que em sorprèn, bé, escandalitza, és que poc que parlen els polítics de tot això. Estan pels embolics fiscals sense ningú que sembli preocupar-se pels drames del camp. Salten com tigres sobre qualsevol assumpte que pensen que els pren un vot i mostren una absoluta insensibilitat davant la fallida del sector agrari. El camp s’ha convertit per a ells –també per a la majoria dels mitjans informatius– en una cosa distant, segurament bucòlica, que ja entra en la mitologia de l’Espanya buidada i els més enginyosos del Govern ho pensen resoldre portant institucions a les terres abandonades.

Estic desitjant que arribin les eleccions del 2023. Quan faltin unes setmanes, els partits giraran la vista cap al medi rural. Posaran alguna cosa als programes, ho fan sempre, vestiran els candidats amb fina roba de pagès i els enviaran a acariciar vedells, que fan molt goig a les fotos. Ja podeu anar fent la llista de granges que queden obertes perquè, com continuïn així, d’aquí un any no quedarà una trista vaca per retratar. ●