La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’augment del consum de drogues al carrer angoixa Ciutat Vella La recollida de xeringues recupera els registres anteriors a la pandèmia
En Luca, de 35 anys, bosnià, procedent d’Itàlia, s’administra una dosi d’heroïna a les històriques escales dels jardins Rubió i Lluch cap a les onze del matí d’un dia qualsevol. Abans treballava com a mecànic, però ara ja no. L’estampa sembla d’altres temps. Mentrestant molts turistes visiten el recinte, unes criatures s’acosten a la biblioteca, alguns veïns prenen la fresca... Les escales dibuixen una L que dona molta intimitat. Som al costat de la Rambla, al darrere de la Boqueria.
“No entenc com és que ve tanta gent, sent nosaltres aquí –diu en Luca una vegada deixa enrere la trompada de la dosi, ben aviat–. A la sala de les Drassanes deixen que et punxis, i et tracten bé, però és que els pisos on venen són per aquí, i en alguns deixen que et prenguis les coses, com passava abans, però en d’altres et fan fora de seguida, i la gent no es pot esperar, i ve aquí, a la Gardunya, a Sant Agustí..., on ho pot fer, com més aviat millor... Una dosi val 5 euros, però et dura poc. Alguns s’injecten 30 euros i es queden igual. De seguida n’has de tornar a comprar. I la sala de les Drassanes és lluny. No em deus pas estar gravant? No vull fotos ni res d’això!”.
I d’aquesta manera les xeringues i altres estris propis del consum de drogues apareixen últimament a tot arreu: als esglaons d’aquests històrics jardins, a la zona infantil de la plaça Salvador Seguí, a la font de la plaça Joan Amades, al costat de l’escola Milà i Fontanals... L’últim informe de l’Ajuntament de Barcelona sobre la problemàtica de les drogues al Raval diu que les successives operacions policials contra els narcopisos van tornar a traslladar, a poc a poc, el consum d’estu
Les dosis estan tan adulterades que els consumidors han de consumir moltes vegades al dia
pefaents als carrers i les places de tot Ciutat Vella, sobretot del Raval. “Malgrat que l’agost del 2021 vam registrar els nivells més baixos de recollida de xeringues des del 2015 –diu l’informe municipal–, des de la tardor passada s’ha anat incrementant el consum a la via pública fins a arribar als nivells més alts del 2020”. Parlem de més de 4.000 xeringues recollides al mes.
Fins fa poc, bona part del consum tenia lloc als narcopisos. D’un temps ençà, la majoria dels narcos prefereixen que els seus clients marxin com més aviat millor, ben de pressa. I que els seus punts de venda no cridin tant l’atenció. Per això traslladen els punts de venda d’un pis a un altre, cada vegada amb més freqüència. També abunden últimament al Raval els narcopatinets, per vendre pels carrers, aquí i allà. I d’aquesta manera al final els miratges de la pandèmia es van diluir.
“Els escombriaires en recullen cada dia, de xeringues –continua en Luca, rascant-se a cada moment les ferides i els abscessos dels braços, turmells, coll... mentre uns esglaons més amunt un home dorm un son opiaci, un altre treu el cap i marxa...–. Tampoc no ho entenc. Ningú no ens diu res. A Itàlia ens haurien enviat l’exèrcit! Per això venen tants italians, per això roben tant; jo ja n’estic fart! Enganyo la meva dona, la meva família... Però per deixar-ho he de marxar de Barcelona. Aquí hi ha massa droga barata, i aconseguir-la és molt fàcil”.
I els veïns n’estan farts, desanimats, enfadats. Uns quants del carrer Robador llancen aigua i lleixiu als baixos, perquè ningú no s’injecti sota les seves finestres. Denuncien que en almenys un parell de pisos ocupats i poc atesos pels propietaris s’hi trafica contínuament, que la policia els ha desarticulat un munt de vega