París busca el seu passat romà Noves excavacions per descobrir la ciutat conquerida per Juli Cèsar

ls romans eren carnívors, però també es delien pel marisc, com les ostres. en això s’assemblaven als francesos actuals. David Couturier mostra dues closques de l’apreciat mol·lusc: “Tenen dos mil anys. Portaven les ostres de Normandia. s’han conservat molt bé”.

Durant sis mesos un equip del Centre Arqueològic de París fa excavacions al centre de la capital, al barri Llatí, a prop de la sorbona. són les més importants dels últims anys. L’objectiu és conèixer millor el traçat urbà de Lutècia –com es deia la ciutat gal·loromana– i la vida dels seus habitants.

Couturier dirigeix els treballs al subsol d’un hotel i d’un antic cinema d’art i assaig. Quan acabi la tasca arqueològica, que es desenvolupa en paral·lel a les obres de modernització de l’hotel, l’establiment reobrirà, més luxós, amb piscina i spa. en total, es remouen dos-cents metres quadrats de terra a fins a cinc metres de profunditat. És un espai modest però que pot aportar dades valuoses, ja que és molt a prop de l’antic fòrum romà.

–Què l’ha sorprès més? –Hem trobat molts ossos d’animals, de bous, de porcs.

–i què indica?

–Crec que hi havia probablement una carnisseria, una activitat comercial a prop del fòrum.

“A París s’hi han fet una gran quantitat de descobriments, però falta entendre moltes coses de la ciutat romana: l’extensió exacta, les característiques dels barris –explica Julien Avinain, director del Centre Arqueològic–. Hi havia un barri d’artesans, un de residencial, zones pobres, d’altres d’acomodades. s’ha de precisar. Aquesta excavació serveix per anar completant el puzle”.

segons la llei francesa, quan es fan obres en una zona d’interès arqueològic, es porta a terme una inspecció pilot, en aquest cas un forat de quatre metres quadrats i tres de profunditat. Les capes trobades mostraven clarament diferents ocupacions. “Hi havia dos mil anys d’història”, puntualitza Avinain. Això va posar en marxa el protocol legal que exigeix al propietari del solar finançar el cost de l’excavació arqueològica abans de completar la rehabilitació de l’hotel. És una tasca complexa perquè arqueòlegs, enginyers i paletes treballen en paral·lel, i s’han de coordinar.

No està previst deixar vestigis

&' *+-/4 -;<= >; ?@>B+ @' -+>E Q@ R@B<4 ; W-XY@-B4Z [@-\ [@-<@?B+ ]-@^+- @' _@>+Z B +B`\ @' Y+ ];>Y@-f

romans a la vista a l’hotel. Això només es fa en casos excepcionals, quan hi ha restes d’alt valor i val la pena deixar-los al lloc original. “La nostra tasca consisteix a salvaguardar la informació, recollint objectes, com ossos, monedes, ceràmiques, pedres esculpides, i elaborar documents per ser capaços de comprendre la successió d’ocupacions quan ja no quedi res al darrere –afirma Avinain, amb passió en les seves paraules–. Cal entendre que excavar és destruir. som els últims que ho veiem. Aquesta és la importància de l’arqueologia científica moderna. som els dipositaris d’un record i els únics que podem

w+YBQ };^?^-B@-Z ~^@ QB-BE@B` '@4 @`]+f Y+]B;>4Z <;4?-+ ]';4~^@4 Q;4f ?-@4 Q@ €+ Q;4 |4k @4 [;-?+f ?B- @> ^> B<[;-f ?+>? >^4 Q@ ];<^>B]+]B;>4 B ];<@-jk w@4[-z4 @4 Y+ ]-B4?B+>B?{++YB+? B Y+ E^+>|+<;'? [;Q@

Y@> Q@ ‚;-<+>f QB+k W+<ƒz „B „+ ?-;ƒ+? <;'?4 ;44;4 Q+>B<+'4 B Y@4?BEB4 Q^>+ ]+->B44@-B+ -;<+>+

Nisian ughes / etty

EUSE !" #$%. #$ % "