La Vanguardia (Català-1ª edició)
El repte de la primera setmana de Ludovic Morlot al capdavant de l’OBC: “Escoltar”
Dirigeix obra d’Abrahamsen i la ‘Quarta’ de Mahler amb la veu de Carolyn Sampson ‘Symphony’ guanya el premi Europa Nostra al patrimoni cultural
Ha tingut un estiu agitat, la seva agenda és gairebé la d’una estrella del rock, però Ludovic morlot aterra a barcelona amb els “nervis” de qui coneix una nova parella i amb l’“ansietat per fer-ho bé”. “Tots sabem que requereix temps perquè cal construir uns fonaments sòlids. i això és el que he de fer ara per poder aixecar, després, un castell robust”.
el nou titular de l’Orquestra simfònica de barcelona i Nacional de Catalunya (ObC) ahir va presentar el primer programa amb què la formació inaugura, aquest cap de setmana, la temporada: la Quarta de mahler i la peça Let me tell you de Hans Abrahamsen, compositor convidat de L’Auditori juntament amb sofia Gubaidulina.
Però aquest estiu morlot ja ha començat a treballar amb l’ObC, gravant peces d’Hèctor Parra i bernat Vivancos que sortiran a la llum aquesta tardor al portal digital de L’Auditori. el mestre francès, guanyador de cinc Grammy i principal director convidat de la bbC Philharmonic, ha volgut aproximar-se al repertori català a partir de creadors de la seva pròpia generació, “per anar ampliant, així, a anteriors i posteriors”.
el seu repte amb l’ObC en aquesta primera setmana d’assajos i concerts es basa, diu, en escoltar. “Cal enfocar l’atenció en les petites coses. m’han donat un instrument meravellós que encara no conec i el viatge comença escoltant-lo per poder fer-lo sonar millor”.
Per això, adverteix, no hi ha res millor que la Quarta simfonia de mahler, la seva preferida d’entre el corpus del compositor bohemi i una de les més íntimes i cambrístiques, cosa que li permet desenvolupar la feina orquestral d’una manera propera, amb una escolta atenta comuna en els integrants de l’ObC. en aquesta peça, mahler vira cap a una riquesa tímbrica que posa al servei d’una visió lluminosa, nostàlgica i beatífica del cel. Una visió expressada per un nen. “Aquella mirada de nen la fa molt poderosa”, apunta morlot.
“em pregunten sovint si mahler és el meu compositor preferit. No ho és més que d’altres, però l’ObC el toca sovint i bé, i aquesta Quarta era perfecta per al tema de resurrecció que aborda la nova temporada de L’Auditori, “mort o retorn”. La coda final és extraordinària; la música col·lapsa com si tot hagués estat un somni, una il·lusió”, apunta sobre el lied procedent de La banya màgica de la joventut després d’un tercer moviment de profunditat tràgica.
“Podria haver escollit la Quinta, però em va semblar que havíem de començar amb música més econòmica, de cambra. Amb un so no ben bé més poderós sinó més ric, ple d’ànima. Per a mi, un so ple no ho és pel volum sinó per les emocions que conté”.
morlot no vol transformar el so de l’orquestra, sinó “afegir espècies als ingredients”. i sent fidels al compositor sigui en l’estil que sigui, des de mozart fins a Ravel o messiaen. Amb alguns músics nous, l’ObC obrirà programa amb l’encàrrec que li va fer la Filharmònica de berlín a Abrahamsen: la peça teatral Let me tell you, que des de l’estrena ha estat celebrada a tot europa, és un cicle de cançons d’escriptura refinada amb moviments de lirisme sobre la novel·la homònima de Paul Griffiths, que pren l’Ofèlia de Hamlet com a protagonista.
el públic de l’ObC es trobarà amb dues sorpreses quan arribi a L’Auditori: la Llanterna ja està totalment reformada i, al hall de la sala Pau Casals, s’ha instal·lat, d’acord amb el museu de la música, una peça de l’artista marc Vilanova (Capellades, 1991), un saxofonista amb una inquietud creativa que l’ha portat a investigar-ho tot sobre el so. Phonos és una suma gegantina de 208 altaveus reciclats que emeten infrafreqüències que són inoïbles per als humans però amb les quals vivim igualment. ●
L’experiència audiovisual immersiva Symphony, impulsada per La Caixa i realitzada per igor Cortadellas amb la participació del director d’orquestra Gustavo Dudamel, ha guanyat el Grand Prix a la Transformació Digital dels Premis europeus de Patrimoni / Premis europa Nostra, dotat amb 10.000 euros. el jurat va valorar que, utilitzant tecnologies d’avantguarda, el projecte generi “una consciència més gran i una major estima pel patrimoni de la música clàssica entre les noves generacions”.
en el 20è aniversari dels guardons que finança europa Creativa, els més prestigiosos en el camp del patrimoni cultural i natural, es van reconèixer 30 projectes patrimonials de 18 països. entre els Grand Prix en cinc categories també es va valorar silknow, un sistema computacional que va més enllà de les tecnologies actuals “per millorar la comprensió i coneixement del patrimoni de la seda d’europa”. O la intervenció arquitectònica i cultural en el llit dels rius de sofia, a bulgària, que crea “un entorn socialment cohesionat a la ciutat”. O també l’expedició Va'sentiero, que va reunir un grup de joves per recórrer i documentar els 8.000 km de distància del sentiero italia, la ruta de senderisme més llarga del món.
La cerimònia de lliurament del dilluns, a l’Òpera de Praga, va ser el punt culminant de la Cimera europea de Patrimoni Cultural, amb la presència de mariya Gabriel, comissària europea d’innovació, investigació, Cultura, educació i Joventut, i Hermann Parzinger, president d’europa Nostra. ●
L’Auditori treu els primers enregistraments dirigits pel francès amb obra de Parra i Vivancos