La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Life Victoria obre amb la soprano global que combina Schubert amb cançons xineses
el nom de Fleur barron ressona al món de la clàssica d’una manera molt peculiar. Des que la schubertíada li va concedir el premi Franz schubert –a ella i a la mítica brigitte Fassbaender– i des que va debutar a Ais de Provença i a la Philharmonie de París amb esaPekka-salonen, aquesta mezzosoprano nascuda a irlanda del Nord però criada a la Xina i als estats Units, de pare britànic i mare de singapur, s’ha fet notar més enllà dels teatres d’òpera amb els seus atrevits recitals. entre lieder alemany, mélodie francesa i cançó poètica anglesa, barron introdueix alguna cançó xinesa i desactiva completament la idea d’exotisme que tenien els nostres avantpassats europeus.
És una cantant global capaç de contenir totes les cultures i bastir un pont indestructible entre Orient i Occident. el barceloní festival Life Victoria va obrir l’edició del 2021 amb ella, acompanyada al piano per Julius Drake, i ara les circumstàncies l’han portada a repetir la jugada (avui, 20 h, Recinte modernista de sant Pau), ja que ha hagut de substituir una convalescent Fatma said.
“A Hong Kong hi estudiava de petita piano i violí, i tocàvem bach i els mestres europeus, però, tot i que gran part de la família vivia a singapur, la meva criança va ser molt xinesa. i tot i així, no se’ns va ocórrer amb els meus mestres de fer una ullada al repertori asiàtic”, diu al telèfon des del llac maggiore, on gaudeix de tres dies de parèntesi vacacional. “Va ser durant la pandèmia a Nova York que, empesa pel tema identitari de què tant es parla, vaig veure que, malgrat el meu background multicultural, la música clàssica que faig és exclusivament occidental”.
A Hong Kong hi tenia diàriament lliçons de mandarí, explica, i cantava folklore local. Un dels seus oncles la portava a l’òpera... “si soc honesta, no m’agradava, però ara tinc molta curiositat per reconnectar amb les influències del meu bagatge cultural. He investigat aquestes tradicions no occidentals i me n’ha sorprès el vast repertori, no només d’autors vius, sinó dels que a començaments del segle XX, amb la colonització, feien servir poemes asiàtics amb les melodies d’influència occidental. i m’encanta”. ●