Jugador del Joventut de Badalona

Guillem Vives

competicions. És el nostre objectiu. En aquest sentit, sempre poso com a exemple el Tenerife, que porta molts anys sent un equip consolidat i que competeix sempre en posicions de dalt.

Com valora l’adaptació dels nous fitxatges?

Molt bé. Tal com ens ha passat a tots, estan vivint un procés per aprendre el sistema i conèixer els companys. En Henry (Ellenson), per exemple, té bagatge a Espanya, i això l’ajuda.

Una pega, la lesió de Howard.

Sí, lesionar-se en pretemporada provoca que l’adaptació sigui més difícil i, per tant, haurà de fer-la en partits oficials.

El fitxatge de Kyle Guy hauria de garantir molts punts.

Crec que ha entès bé el sistema, però encara li falta conèixer millor la competició i adonar-se del nivell dels jugadors: ho aconseguirà aviat.

I Guillem Vives com se sent?

Té moltes ganes de començar i de consolidar-me en un projecte que vaig començar l’any passat, quan vaig tornar a la Penya.

Quin rol juga?

Ara soc un dels jugadors amb més experiència i em toca parlar més al vestidor i ajudar els joves. Em sento molt còmode.

Sent que té més pressió després de la seva gran temporada?

És cert que se’ns exigeix més, però ens agrada. Això vol dir que cal ser a dalt, i és una cosa molt positiva, perquè demostra que el club ha anat creixent.

No serà fàcil repetir el quart lloc a la fase regular.

Vam fer una temporada molt bona i la vam posar en relleu. Som conscients de la dificultat d’una competició com la Lliga Endesa i que les expectatives són altes, però ens les hem guanyades i les assolirem.

Han girat full després del que va passar a l’Eurocup?

Si no l’haguéssim girat seríem immadurs emocionalment. Això ja forma part del passat i hem girat full tant pel que fa a les coses bones com les dolentes. Tot ens ha de servir com a experiència.

Es penedeix d’haver renunciat a l’Eurobàsquet?

Gens. Tenia molt clar el que significaria passar l’estiu amb la meva família i el que he viscut no ho canvio per res.

Com va viure a distància l’èxit de la selecció?

La veritat és que no he pogut seguir-la al cent per cent, però cal remarcar el nivell competitiu de l’equip. Ni els jugadors, ni l’entrenador, ni la plantilla no hi deixen mai de creure i mantenen una filosofia que els fa competir sempre.

Scariolo sembla Harry Potter...

És el líder d’aquesta generació i està bé que ho assumeixi. És un entrenador amb molta experiència i té una imatge que genera aquesta condició de líder, se l’ha guanyada amb el temps. No fa falta recordar tot el que ha aconseguit. La medalla no només és mèrit seu, però hi ha tingut molt a veure.

És un base espanyol... Què li va semblar la nacionalització de Lorenzo Brown?

No m’ha afectat especialment, però sí que em sorprèn que segons a quina classe pertanyis puguis obtenir una nacionalització que, en altres casos, a gent que ve de fora li costa tant d’aconseguir.

No se’l veu gaire content.

Ha estat una decisió del Govern espanyol després de la petició de la Federació i la respecto. Però és veritat que em costa d’entendrela, i més socialment que esportivament. Sorprèn que per a alguns sigui molt complicat obtenir la nacionalitat espanyola després de lluitar durant molt de temps i aquest jugador ho hagi aconseguit en pocs dies. ●

El present de la Penya “Ens hem guanyat que les expectatives siguin altes i les assolirem; ens agrada”