La Vanguardia (Català-1ª edició)
Menys rics que al conjunt d’Espanya
La distribució de con● tribuents per nivell de renda mostra que a València hi ha un percentatge inferior de ciutadans de renda alta que al conjunt d’Espanya. Segons les dades de l’Agència Tributària corresponents al 2020, a València hi havia un 3,36% dels contribuents que s’ubiquen en una banda de tributació superior als 60.000 euros.
A Catalunya era un 5,5%, i en el conjunt d’Espanya una mica més d’un 4%, com s’aprecia al gràfic adjunt. Els trams mostren la base imposable d’un contribuent, que és una xifra inferior a la dels ingressos totals.
Quan es presenta la declaració de la renda s’activen una sèrie de reduccions fiscals que rebaixen els ingressos bruts un 20% o fins i tot més. al populisme fiscal, sí al progressisme fiscal”, va assenyalar Puig. A més, la Generalitat Valenciana aprovarà una deducció fiscal de 100 euros per a les hipoteques de fins a 30.000 euros i la gratuïtat del transport per a joves.
La proposta preveu que les persones que superin els 60.000 euros de base imposable no puguin beneficiar-se de la baixada impositiva i “mantindran el seu esforç fiscal en el conjunt de la norma”. No va especificar com s’aconseguiria. Ni si és a través d’un augment del tipus a aquests contribuents.
El Govern català és potser el que rep més pressió amb el moviment de València. Les dues comunitats són les que tenen la pressió fiscal més elevada per a les rendes altes a través de patrimoni i, alhora, nivells de fiscalitat elevats en les rendes baixes. Ara la Generalitat Valenciana ha demostrat que es pot abaixar impostos a contribuents de rendes baixes i mitjanes. Segons els càlculs del REAF, València i Aragó eren fins ara les dues comunitats amb un IRPF més alt per als contribuents amb 16.000 euros, només superades per Catalunya. Doncs bé, a partir d’ara València deixa de ser al podi.
Ahir, el president d’Aragó, el socialista Javier Lambán, va assegurar que “el que facin altres comunitats” li és “exactament igual”, amb referència al moviment de València, però va reconèixer que en l’actual context econòmic, després de la pandèmia i l’alta inflació, podria ser “raonable” abordar una revisió de la fiscalitat, informa Efe.
En el cas de Catalunya, el principal problema amb què es troba el govern de coalició és que el seu soci prioritari per pactar els pressupostos (Comuns) s’oposa a qualsevol rebaixa fiscal perquè considera que beneficia especialment els contribuents amb més renda. Com que l’IRPF és un impost compost, qualsevol
Catalunya, Aragó i València eren fins ara les autonomies amb més pressió fiscal a les rendes baixes
rebaixa en els primers trams afecta tots els contribuents.
Economistes especialistes en hisenda pública consultats consideren que té sentit una rebaixa fiscal en un entorn de creixement de la recaptació gràcies a la inflació desbocada. Per al catedràtic de la UPF Guillem LópezCasasnovas, el més just és deflactar els trams de renda per evitar que, amb la pujada salarial derivada de la inflació, els contribuents paguin més IRPF. López-Casasnovas creu que hauria d’augmentar la fiscalitat sobre els ingressos de capital. Són els que rep el contribuent a part dels salaris. ●