La Vanguardia (Català-1ª edició)

Mercadona i Dia lideren els augments de preus als súpers, segons l’OCU

- Fernando h. valls

Per aplicar aquest incentiu es posarà en marxa un complex mecanisme que distribuei­x la quantitat de l’ingrés mínim vital, que es continuarà rebent en funció dels nous ingressos que arribin per una ocupació remunerada. A més, no farà falta cap tramitació per activar-lo, l’administra­ció ja disposa de les dades per avaluar si toca aplicar-lo i en quin grau.

Tal com està dissenyat el sistema, hi ha tres trams per regular els incentius a l’ocupació. En el cas d’un perceptor de l’IMV que viu sol, si té ingressos addicional­s als percebuts l’any anterior fins a 3.540 euros (un 60% de la renda garantida) aquesta quantitat se suma íntegra a la prestació. És el primer tram. Al segon i tercer trams, a mesura que augmenten els ingressos, disminueix progressiv­ament la prestació percebuda, fins que queda en 0 a partir de 10.000 euros d’ingressos addicional­s respecte a l’any anterior.

Un exemple seria el d’una persona que viu sola i que no ha tingut ingressos l’any anterior. Rep 5.900 euros d’IMV a l’any. Quan se li revisa l’ingrés mínim vital l’any següent, es veu que ha tingut ingressos per valor de 1.000 euros. Gràcies a l’incentiu, la seva renda disponible serà de 6.900 euros, perquè mantindrà íntegre l’IMV i li sumarà els seus ingressos. Un altre cas seria si aquesta persona ha tingut ingressos per valor de 6.000 euros. Els incentius li permetrien mantenir una part important de l’IMV. La seva renda seria de 10.147 euros, els 6.000 que va ingressar més 4.147 que conserva de la prestació.

Per facilitar que els perceptors de l’IMV puguin saber les quanties que els correspone­n es posarà en marxa un simulador virtual que prevegi totes les opcions i tipologies possibles. D’altra banda, aquests incentius no suposaran cap càrrega, ja que el cost es compensa de sobres amb l’augment de les cotitzacio­ns socials dels perceptors que treballen. ●

El cistell de consum, referent per a l’adquisició de productes bàsics per part de les famílies, s’ha disparat un 15,2%, segons el macroestud­i anual de l’Organitzac­ió de Consumidor­s i Usuaris (OCU). Les dades es correspone­n a l’anàlisi feta en 1.180 supermerca­ts i els seus preus en aliments de primera necessitat, principalm­ent, entre el maig del 2021 i el maig d’aquest any.

Es tracta de la pujada històrica més gran des que l’OCU fa

Malgrat l’increment, les botigues de Juan Roig són, juntament amb Alcampo, les més econòmique­s

aquest estudi, fa més de trenta anys. L’organitzac­ió ha elaborat, a més, un sondeig paral·lel en establimen­ts de Madrid i Barcelona durant els últims mesos, des del maig fins avui, i ha registrat una pujada addicional d’un 0,9%. Aquest increment generalitz­at dels preus s’ha produït a causa de l’augment dels costos de producció, el preu de l’electricit­at i del transport, encariment­s que repercutei­xen directamen­t en el cistell de consum.

Un 95% dels productes bàsics de la compra han augmentat de preu l’últim any, sempre segons l’estudi de supermerca­ts de l’OCU. Només tretze d’ells han registrat baixades lleus.

Totes les cadenes de supermerca­ts han apujat, a més, els preus durant l’últim any. No hi ha excepcions. En algunes, els increments són superiors a un 15,2%, molt per sobre de la dada mitjana d’inflació interanual. Mercadona (+16,1%) i Dia (+17,1%), en aquest aspecte, són les distribuïd­ores que més han encarit els preus durant el període d’anàlisi. I, segons l’OCU, és preocupant que “en comptes d’aturar-se, aquest increment ha continuat durant els últims mesos”. Els que menys han modificat a l’alça els seus preus són Alimerka (8,4%), Carrefour Express (8,5%) i BM Urban (8,8%).

L’OCU ha analitzat fins a 239 productes i comparat 173.000 preus. Els aliments que més s’han encarit en els últims mesos, segons l’esmentat estudi, són l’oli de gira-sol, la farina de blat, la margarina i els alvocats. En total, s’han comparat els preus de 80 cadenes de supermerca­ts. Els establimen­ts més barats són Alcampo, que té la menor pujada de preus en 27 ciutats; Mercadona, en 10, i Supeco, en 7. L’establimen­t més barat és a Vigo i és l’Alcampo de Coia, el més car és el supermerca­t Sánchez Romero, ubicat al carrer Arturo Soria de Madrid. El lloc on es pot trobar més barata la Cistella Econòmica de l’OCU, la dels preus més baixos, és un EuroSpar situat a l’avinguda Damián Téllez Lafuente a Badajoz, seguit per dos Spar més, també a Extremadur­a. ●

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain