La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Totes les coses bones del món són filles de la passió”
Als 14 anys ja estudiava física teòrica i matemàtiques. M’interessaven un munt de temes. La matemàtica és l’idioma de la ciència i la física vol saber com funciona el món. I ha comprès alguna cosa?
A mi el que m’agrada és el viatge cap a la comprensió.
A quina pregunta li agradaria trobar resposta?
Com es relaciona la teoria de la relativitat d’Einstein amb la mecànica quàntica. Quan fa 40 anys treballava amb Stephen Hawking això és el que investigàvem, i encara no se n’ha trobat la resposta.
Com era Hawking?
Era molt difícil sentir-te malament amb tu mateix si treballaves amb Stephen Hawking.
I això?
Quan jo tenia un mal dia o estava perdut n’hi havia prou amb mirar-lo a ell, amb els seus terribles reptes físics, però amb aquell gran somriure, el seu bon humor, sempre explicant acudits i treballant tan dur com podia.
Després de doctorar-se en Física Teòrica es va llicenciar en Geofísica i Física Espacial.
Sí, bé, també tinc una llicenciatura d'Econòmiques. Els meus amics em deien: “A final, de tant picotejar no arribaràs a res”.
Acabar carreres no és picotejar.
Vivim en un món en què es premia l’especialització i això no és per a mi, tinc interessos molt profunds i diferents.
Què ha descobert a través de la física espacial que li hagi servit per viure?
Quan comences en un camp científic nou t’acolloneixes, penses que potser sigui massa dur, però si ets capaç de dominar-lo et sorgeix un sentiment de realització que et serveix després molt en la vida.
Per què?
Perquè quan tens un problema el teu cervell et diu: “Podràs fer-ho perquè ja has tingut aquests reptes abans”.
Va passar de la física espacial a la tecnologia.
Sí, de la mà de Bill Gates, com a director de tecnologia a Microsoft. Era un moment molt especial, els ordinadors eren utilitzats per molt poques persones i el nostre lema era: “Un ordinador a cada casa”.
Devia ser molt emocionant.
Eren els anys vuitanta i quan la gent sentia el