Temps de rebaixes

Les veritats en economia acostumen a durar poc. I més quan les crisis tenallen, els ciutadans s’impacienten i els polítics s’angoixen. El debat sobre si cal apujar els impostos o no en moments com l’actual és fascinant. A Espanya, Ximo Puig ha trencat amb l’esquema que la dreta abaixa impostos perquè la gent pugui gastar més, mentre l’esquerra intenta apujar-los per repartir millor. A la Moncloa han fet mala cara. Però altres governs autonòmics on manen els socialistes, com és el cas de Navarra, estan negociant també amb els seus socis una rebaixa fiscal a les rendes mitjanes i baixes. I no seran els últims que ho faran.

Hi ha una doctrina econòmica, que és la que defensa el PP, que considera que en moments com l’actual és millor rebaixar els impostos perquè els diners siguin a les butxaques dels ciutadans. Mentre que n’hi ha una al

Puig considera que és millor que els diners siguin a les butxaques dels ciutadans

tra, que és la que prova d’imposar el PSOE, que afirma que l’Estat ha d’acaparar més rendes per redistribuir-les equitativament. El problema és que cada autonomia disposa d’una situació diferent i la realitat no sempre està per a ideologies. Sobretot quan les eleccions en aquestes comunitats són només d’aquí vuit mesos.

En el fons, el debat recorda la polèmica entre Johan Cruyff i Josep Lluís Núñez, quan el primer defensava que els diners havien d’estar al camp i no als bancs. Cruyff volia millors futbolistes i Núñez desitjava enfortir l’economia del club. La qüestió és que sense un bon equip no es guanyen copes i acaben disminuint els ingressos.

Amb la inflació disparada, els ciutadans s’empobreixen, al contrari de l’Estat, que augmenta la recaptació. Per això algunes autonomies han decidit deflactar l’IRPF, que més que una rebaixa és un acte de justícia. No només les governades per la dreta, també d’altres com el País Basc, on el PSOE governa amb el PNB. Un cas especial és Madrid, on la rebaixa d’impostos s’ha convertit en una doctrina que beneficia més els que tenen més; en altres territoris no deixa de ser una manera de fer política redistributiva. L’Estat de les autonomies és això: una altra cosa és que hi ha comunitats infrafinançades i d’altres de sobrevalorades. Però aquest és un altre debat. ●