‘Going solo’ no et falten amics

A Going solo, Klinenberg projecta una mirada optimista sobre el pessimisme amb què es jutja l’augment de persones que viuen soles als països més pròspers. El sociòleg urbanista creu que “qui decideix viure pel seu compte en les societats avançades no és perquè no tingui més remei, sinó perquè decideix fer-ho i això no li impedeix mantenir, només quan vol, una intensa vida social”. No advoca per desintegrar la família, sinó per gestionar-la “quan als 50 ja has criat els teus fills i pots estar acompanyat quan i per qui vols i aquest és un gran progrés per a les dones independents”. La digitalització permet optimitzar les connexions del solo. “I la meva recerca demostra –conclou– que els solos tenen més qualitat de vida i relacions amb els seus amics, veïns i, sorpresa, la seva pròpia família”.

Confraternitzar amb les bandes?

Sé que costa. Per a la policia, és clar, és més fàcil i còmode limitar-se a reprimir quan ja és tard. Però el realment útil és conèixer la gent del barri i així prevenir el delicte.

Què diuen les estadístiques?

Que els països on hi ha més biblioteques, universitats, hospitals, i centres públics de cultura oberts a tothom en tots els barris amb una policia integrada al veïnat tenen menys crim.

Per exemple?

El mal exemple seria Califòrnia, on els neoconservadors van aconseguir que el pressupost d’universitats fos desviat a presons, i les xifres demostren l’error. I el bon exemple seria Finlàndia, on hi ha biblioteques formidables obertes a tota hora amb cinema, vídeos, ordinadors, llibres, per descomptat, i llocs perquè la gent es reuneixi. Tot de franc, és clar.

Què li sembla Barcelona?

Té un bon sistema de biblioteques, però estan tancades –se’m queixen d’això veïns amb qui he parlat– massa temps i massa dies de festa. Aquest és un gran problema dels

palaus del poble, com les biblioteques públiques, que jo defenso: poden acabar servint els funcionaris i no la gent.

No tenen dret a fer festa i descansar?

Les biblioteques, centres esportius i cívics, de reunió... han d’estar oberts quan la gent no treballa. Són molts els estudiants pobres per a qui són l’única possibilitat d’estudiar. Aquest centre mateix...

El CCCB? És una meravella del Raval.

Potser podria estar més obert als veïns.

Potser serveix a tots d’una altra manera.

La biblioteca Urjala a Hèlsinki és una altra meravella oberta al públic fins a les 23 h. Els

palaus del poble han de ser alternativa a les bandes juvenils que sí que estan obertes a tota hora.

El futur l’amoïna o li dona esperances?

Els joves són més progressistes i comprensius als EUA que nosaltres els boomers. I això m’anima. I passa a tots els països.

Sabor, vol tenir una experiència organolèptica superior, i qualitat.

Tenim recorregut, tant en l’àmbit nacional com internacional. Nous països, punts de venda, major assortiment..., però, sobretot, creiem que la millor eina per créixer és la innovació i sorprendre el consumidor amb sabors i textures diferents.