La Vanguardia (Català-1ª edició)
Bolsonaro a l’Amazònia
El president i candidat a les eleccions de demà passa per alt la destrucció ambiental al Brasil
Jair Bolsonaro va fer una visita llampec durant el cap de setmana a la ciutat amazònica de Belém, a la desembocadura de l’immens riu Tocantins. Tal com és habitual als roadshow electorals del president brasiler, va encapçalar centenars de motociclistes –alguns amb calaveres a les samarretes negres– durant una anomenada motociata, una gira per les avingudes de la vuitcentista capital del cautxú .
En aquell mateix instant, Ricardo Fernández, un jove empresari de Minas Gerais i moter empedreït, feia la seva pròpia motociata, aquesta solitària, en una Honda 300 al llarg de 3.000 quilòmetres de la carretera Transamazònica des de Manaus, l’altra megalòpolis a la vora de l’amazones, fins a Marabá, al Tocantins, 500 quilòmetres al sud de Belém.
Fernández va explicar el que havia vist durant una trobada fortuïta a la mateixa carretera: “Pensava que hi veuria arbres. Però és el caos. Hi ha fumarades a tot arreu, els llocs més remots estan destruïts, a la reserva indígena del riu Tapajós tot està cremat; vaig parlar amb un garimpeiro (miner clandestí) que havia matat tres persones”, va dir visiblement afectat. “Bolsonaro hauria de fer un volt per on he anat jo, i Lula, també”.
Malgrat la gravetat de les últimes dades de desforestació a l’Amazònia –uns 1.400 quilòmetres quadrats de bosc destruïts només a l’agost–, Bolsonaro va evitar el difícil tema del medi ambient durant el seu discurs a Belém. Els seus seguidors, la majoria lluint l’uniforme groc i verd de la selecció de futbol nacional, tampoc no semblaven gaire preocupats. “La qüestió de l’Amazònia és complexa perquè a la resta del món no es vol que el Brasil tingui desenvolupament”, va dir Roberto Silva, un advocat de Belém, afrobrasiler, que venia amb la seva dona blanca del míting de Bolsonaro, celebrat a la vora del riu, al costat del mercat Ver-oPeso, amb els seus venedors de peix pirarucú. “Diuen a l’estranger que ho estem destruint tot, però no és veritat, si vola des d’aquí fins a Manaus només hi veurà verd”.
Les dades, tot i això, són inapel·lables: 33.000 quilòmetres quadrats han estat desforestats – més o menys la superfície de Catalunya– des que Bolsonaro va assumir la presidència el 2019. Això equival a una mitjana anual d’11.000 quilòmetres quadrats, i aquest any en seran més. Durant els últims anys del Partit dels Treballadors (PT) al poder, amb Lula i després Dilma Rousseff a la presidència, la mitjana de desforestació anual era de prop de 6.000 quilòmetres quadrats a l’any. La desforestació va caure un 80% entre el 2003 –quan Lula va prendre possessió– i el 2012.
La reelecció de Jair Bolsonaro podria significar un canvi definitiu per a l’ecosistema amazònic. “Bolsonaro ha complert amb tot el que va proposar quan va ser elegit: desforestació, mineria d’or i extracció de fusta il·legals, incendis forestals i un augment generalitzat de la criminalitat i la violència; aquesta és la seva agenda”, va dir Beto Veríssimo, fundador de l’institut mediambiental Imazon, a Belém. “Si aconsegueix una segona presidència podem arribar al punt de no retorn”.
Segons el prestigiós científic Carlos Nobre, l’estació seca a l’Amazònia s’ha allargat cinc setmanes des del 1979. Dues setmanes més, adverteix Nobre, i l’Amazònia deixarà de ser selva tropical per convertir-se en sabana.
Un 46% de la desforestació del mes d’agost està concentrada a l’estat de Pará, la capital del qual és Belém, epicentre de les possessions il·legals de terres pels anomenats grileiros, a fi d’aplanar el camí al bestiar massiu i l’extractivisme il·legal, des de la mineria d’or fins a la fusta, en terres indígenes als rius Xingú i Tapajós, com les dels caiapó i els munduruku.
Però la destrucció ja es dirigeix cap a àrees abans protegides de la desforestació: a l’oest, als estats de l’Amazones, Rondonia i Acre, i al nord, a Roraima. Flotes de dragues mineres han pujat pel riu Madeira al sud i milers de garimpeiros han envaït territori ianomami al nord.
Igual que el 2019, quan milers d’incendis provocats van desencadenar la indignació internacional contra Bolsonaro, les notícies des de municipis bolsonaristes a Pará, com Novo Progreso, són una nova onada de focs. En un viatge per la carretera cap a Marabá, l’horitzó de vegades s’enfosquia de fum.
La bona notícia és que un govern de Lula “podria aconseguir relativament ràpid un descens significatiu de la desforestació”, diu Veríssimo. D’aquí a tres o quatre anys es podria reduir la desforestació anual fins a 4.000 o 5.000 quilòmetres quadrats a l’any, vaticina.
Com? Lula s’ha compromès a reconstruir les institucions de protecció ambiental, com l’Institut Brasiler de Medi Ambient (Ibama), que ha estat debilitat i polititzat durant el Govern de Bolsonaro.
Així mateix, s’espera la represa de la política de demarcacions de terres indígenes, illes de conservació al mar de destrucció que ja ocupen una tercera part de la superfície de l’Amazònia brasilera. “Bolsonaro va aturar les demarcacions, però veurem mes àrees de protecció amb Lula”, va dir Marcio Meira, president de la Fundació Nacional de l’Indi (Funai) durant el primer govern de Lula, que va organitzar el mes passat la visita de l’expresident a Belém, durant la qual es va reunir amb centenars de líders indígenes.
Si guanya, Lula pretén crear un nou ministeri per als pobles originaris que gestionaria els processos de demarcació. Mentre Bolsonaro fa picades d’ullet als garimpeiros, Lula s’ha compromès a liquidar completament la mineria il·legal.
La recuperació de l’enorme banc públic BNDES crearà, així mateix, una font de finançament per a projectes que aprofiten el mercat internacional de crèdits de carboni. Carlos Nobre calcula que la restauració d’un milió de quilòmetres de selva destruïda podria ser rendible per a l’Estat perquè suposaria la captura de mil milions de barrils de CO2 i l’ingrés d’uns 30.000 milions d’euros, molt útils, atesa la crisi pressupostària que viu el Brasil.
Una victòria de Lula da Silva ja reduirà el ritme de destrucció. “Molta desforestació és el resultat dels senyals del president”, va dir Marcelo Salazar, un mediambientalista a Altamira, a 500 quilòmetres de Belém. “I Lula donarà senyals molt diferents dels de Bolsonaro”. ●
Lula da Silva “podria aconseguir un descens de la desforestació”, diu Beto Veríssimo, de l’institut Imazon