La Vanguardia (Català-1ª edició)
Nascut un dilluns
KWASI KWARTENG Fanàtic ultraliberal, ha posat contra les cordes l’economia britànica amb el seu model d’impostos baixos
Kwasi Kwarteng ja forma part dels llibres d’història perquè és el primer ministre d’Economia negre de la història de la Gran Bretanya. I si aguanta una setmana sense dimitir o ser cessat haurà superat el mes just que va romandre al càrrec Iain Macleod, el més breu de la història, un antic playboy i jugador professional de bridge que va tenir la mala sort de morir al cap de poquíssim temps de ser nomenat per Edward Heath el 1970.
Aquí, professionalment parlant, s’acaben les bones notícies per a Kwarteng, un londinenc de 47 anys, casat i amb una filla, amic i veí de la primera ministra Liz Truss (tots dos viuen a Greenwich, a prop de l’observatori astronòmic que dona nom al meridià), ultraliberal en economia, tot i que per no espantar es defineix com un “thatcherista moderat”. Perquè en vint dies –dels quals el Regne Unit va estar més de la meitat de dol i anestesiat per la mort de la reina– ha aconseguit posar de cap per avall les finances nacionals, espantar els mercats, enfonsar la lliura esterlina, portar a prop del precipici els fons de pensions, elevar el cost del deute públic a nivells per sobre dels de Grècia o Itàlia, fer que les seves polítiques siguin ridiculitzades per figures tan diverses com el seu col·lega alemany Robert Habeck i el president turc Erdogan, i que el Fons Monetari Internacional les censuri durament tal com faria amb les d’un país emergent.
El Regne Unit ha caigut molt baix, com una mena d’aristòcrata vingut a menys però que porta temps vivint per sobre de les seves possibilitats per mantenir les aparences, en una gran mansió, la majoria de les habitacions de la qual són tancades, amb la calefacció desconnectada, sense majordom ni servei, amb moltes més despeses que ingressos, però que tot i així no surt al carrer a guanyar diners!
Aquest és almenys el diagnòstic que han fet Kwarteng i la seva cap Truss (se’ls anomena Batman i Robin) de les malalties d’un país que porta dècades gestionant un declivi progressiu, amb una moneda que al principi de la Primera Guerra Mundial cotitzava per sobre dels quatre dòlars i ara està a punt de valer-ne menys (seria un cop psicològic brutal), dels menys productius d’Europa, amb un dèficit crònic d’inversió estrangera, que amb el Brexit s’ha disparat un tret al peu perquè ha posat barreres a les exportacions per a qui ha estat el seu soci comercial principal.
Però si el diagnòstic de Kwarteng sembla correcte, la medicina que hi ha aplicat, no tant. És com si hagués tret del laboratori una proveta experimentada sense èxit als anys vuitanta (l’economia del supply side de Reagan) i, sense cap assaig clínic o res semblant, sense cap idea dels possibles efectes secundaris, l’hagués posada per força als 68 milions de britànics, a veure si el país es recupera miraculosament, se’n va a l’UCI o mor intentant-ho.
La polèmica “vacuna”, qüestionada per la immensa majoria d’economistes, consisteix en una reducció d’impostos de 50.000 milions d’euros (sobretot a les grans fortunes, que no ho necessiten) i uns ajuts de l’ordre de 70.000 milions d’euros per reduir les factures de l’energia arreu del món (no només als més necessitats), i tot això a càrrec de les finances públiques i sense justificar d’on sortiran els diners. Els mercats s’han exclamat.
Preparació no li falta a Kwarteng, nascut a l’East End de Londres, fill d’un economista i una advocada que van emigrar de Ghana als anys seixanta. El seu nom significa “nascut en diumenge” en l’idioma de l’ètnia aixanti de què procedien, però ell, en realitat, va néixer un dilluns. Els seus progenitors van poder continuar les seves carreres professionals a la capital anglesa, i guanyar prou diners per donar-li una educació privilegiada a Eton, Harvard i Cambridge, on es va llicenciar en Història de l’Economia. No li va faltar mai confiança en si mateix. Quan el tutor que li feia l’entrevista d’admissió al prestigiós Trinity College va arribar tard i desconcertat a la cita, l’ara ministre, que tenia disset anys, li va dir: “No es preocupi, ho farà molt bé”.
Kwarteng va ser columnista del conservador Daily Telegraph (igual que, més tard, Boris Johnson) i va exercir com a analista financer de bancs com JP Morgan abans d’entrar al món de la política. El 2005 no va poder conquerir l’escó als Comuns per Brent East, però cinc anys després va arribar al Parlament durant l’anomenada “classe del 2010”, juntament amb Priti Patel, Sajid Javid i Liz Truss, amb qui immediatament va sintonitzar i es van fer molt bons amics, fins al punt que s’ha mudat al mateix barri i freqüenten el mateix pub. El 2012 van publicar, amb altres diputats, una guia ultraliberal per solucionar els problemes del país, titulada Britannia Unchained (‘ Gran Bretanya sense cadenes’). És l’experiment que ara estan aplicant. ●
No fa ni tan sols un mes que és ministre d’Economia i ja hi ha fortes pressions perquè dimiteixi o sigui destituït