La Vanguardia (Català-1ª edició)
Col·lapse independentista, cinc anys després
Ni el cinquè aniversari de l’1-O desencalla la crisi entre Junts i ERC al Govern. L’èxit de mobilització del 2017 i la coordinació entre independentistes contrasta amb la imperícia postconvergent en el seu xoc amb Aragonès
El president tensa la cara, serra els llavis repetidament i... “Fins aquí”. El gest és recurrent quan la paciència –àmplia, però no infinita– de Pere Aragonès arriba a la seva fi. Al seu costat, Jordi Puigneró aixeca les celles. Passen les onze de la nit de dimarts i, ni s’ho imagina, però serà el cap de turc per desfermar la crisi definitiva de la coalició entre ERC i Junts. Auditories, ultimàtums, qüestions de confiança... La irritació del president evoluciona amb les hores: “No és a mi, és el menyspreu a la institució”. És el que va comunicar abans de prendre una decisió tan insòlita com destituir el cap visible del seu soci al Govern. Insòlita i irreversible. Junts torna a no aconseguir-ho.
El moviment reforça Aragonès, però no desencalla la crisi. Junts ha desenvolupat una capacitat insòlita de mantenir el desconcert entre les seves pròpies files fins al punt de desballestar l’agenda del cinquè aniversari de l’1-O. Avui s’havia de celebrar al Palau de la Generalitat un acte de commemoració amb intervencions d’Aragonès i Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Puigneró. Amb ells, els actuals consellers i els del 2017. Els equips del president i l’expresident havien treballat junts fins dimarts al matí, afirmen al Govern. Els preparatius es van frenar amb el ple del Parlament i la convocatòria es va avortar dijous.
En aquest espai de temps Puigneró ja havia protagonitzat sense saber-ho la crònica d’un cessament anunciat. Dimarts, després de la reunió habitual del Consell Executiu, va parlar i va fer un discurs que va fer que alguns consellers d’ERC es preguntessin... “S’està acomiadant?”. Tot i que a ERC pensaven que qui en forçaria el relleu era Junts. A la nit, al Parlament, els consellers de Junts s’hi van reunir al voltant en un hemicicle buit. L’aturada prèvia a la intervenció d’Albert Batet va propiciar una escena amb to íntim. Violant Cervera el va abraçar, Josep Maria Argimon es va treure l’americana i feia broma amb Jaume Giró i Lourdes Ciuró els va agrupar per fer-se una selfie mentre Puigneró es quedava assegut. La foto no existeix. El mòbil va fallar.
Dimecres, com Aragonès, va anul·lar la seva agenda i –intuïció?– es va vestir amb vestit fosc, solemne, per a la reunió extraordinària del Consell Executiu. Al punt de la mitjanit va sortir del Palau de la Generalitat cessat i deixant enrere el despatx de vicepresident. El consol dels seus companys va arribar en una terrassa d’hotel... L’endemà, davant l’executiva del partit, es va lamentar emocionat per la “injustícia” del càstig i va voler dir que Junqueras havia estat pitjor vicepresident amb Puigdemont el 2017. Al final del debat a Junts es va plantejar convertir-lo en insòlita moneda de canvi amb ERC.
Junts en podia demanar la restitució com a condició per salvar el Govern. La proposta va deixar atònits els partidaris de la continuïtat de la coalició. “És una condició impossible!”, i Aragonès ja ho ha rebutjat per poc seriós.
L’enèsim gir en la crisi perpètua JuntsERC es podia haver evitat? La reunió d’Aragonès i Jordi Turull a la Casa dels Canonges dimecres al vespre va estar a punt d’encarrilar el conflicte. La destitució de Puigneró era al guió d’ERC feia hores. El president havia convocat una reunió extraordinària del Govern per formalitzar la “prova” de la “deslleialtat” del vicepresident. Puigneró va admetre que sabia que Junts plantejaria una qüestió de confiança (era una de les tres opcions), tot i que la decisió final de la cúpula del partit havia arribat via mòbil a Batet, dues files per sobre a l’hemicicle.
La negociació va fer un gir quan Junts va fer públic un comunicat explicant que els seus consellers donaven suport “unànimement” a la qüestió de confiança. Aragonès ho va descobrir després de dues hores lluitant amb Turull sense mòbils, i ja no hi va haver marxa enrere. Ja al despatx de Palau, el president va informar Puigneró que seria cessat. Una última trucada de Turull abans de la compareixença del president no va canviar les coses.
ERC no cedeix i ha anat dibuixant i redibuixant tots els escenaris possibles en funció dels vaivens postconvergents, però fa dies que plantegen a Junts una convivència des de fora del Govern. Un Junts, però no barrejats. Ho va fer Josep Maria Jové fa quinze dies a la reunió del palau de Pedralbes i ho va tornar a fer dimecres al ple del Parlament. “Hi ha altres maneres...”. A Pedralbes fins i tot hi va recordar que el precedent hi és: el 9-N es va organitzar amb ERC fora del Govern. Junqueras s’hi va resistir, però va acabar fent de voluntari en una mesa.
A ERC admeten que “la vida seria més fàcil” amb Junts al Govern, però la condició és lligar-los curt. Aragonès no està disposat a oferir més la mà si la prioritat dels seus socis no és l’estabilitat del Govern, el reconeixement de l’autoritat i la legitimació del seu lideratge. Va ser el mateix president qui va comunicar a la cúpula d’ERC que la situació era “insostenible” i va posar sobre la taula la ruptura total. Fins i tot Junqueras va ser més temperat durant els primers contactes. Va demanar “mirada llarga” i analitzar el calendari. Comença un cicle electoral i els socialistes en trauran profit.
Salvador Illa celebraria una ruptura que apuntala la seva estratègia de “retrobament”. El PSC no vol eleccions, vol ofegar l’oferta política independentista, convertir el seu govern alternatiu en govern adjunt d’ERC fins a les pròximes eleccions. Ahir es va asseure amb el conseller Giró per interessar-se pel calendari dels pressupostos de la Generalitat. S’aprovarà l’avantprojecte de llei abans de la ruptura del Govern?
Junts va planejar dijous una negociació de 72 hores amb ERC abans de formular la pregunta que plantejarà a les seves bases sobre el futur del Govern. Però les hores passaven i la proposta amb “concrecions, garanties i terminis” no arribava als republicans... Quan ho va arribar, era un carreró sense sortida. La ruptura no serà de franc, ni als comptes de Junts, ni a les urnes municipals, ni a les autonòmiques. Tampoc no beneficia ERC. Els republicans han aconseguit blindar la seva estratègia dels avatars exteriors, però les enquestes no són bones davant el PSC. El soroll ha deslluït el debat de política general, l’“escut social” de 300 milions i la proposta d’“acord de claredat” que el president volia abanderar. I tot i així, republicans il·lustres avisen: “No s’ha de subestimar la sort d’Aragonès”.
La crisi va frustrar un acte per l’1-O avui a Palau amb intervencions d’Aragonès i Puigdemont
altra que avala mantenir els impostos de successions i patrimoni amb el no de Junts.
Les votacions van servir perquè els socis del Govern tornessin a evidenciar la distància en l’estratègia sobiranista, per això només van presentar propostes conjuntes sobre qüestions sectorials. Tot i que ERC va votar a favor de totes les iniciatives del seu soci a favor de l’autodeterminació, els postconvergents no van fer el mateix, i una del PSC, quan va reclamar un diàleg entre els partits catalans, els va tornar a dividir. ERC va votar a favor i Junts es va abstenir. ●