La Vanguardia (Català-1ª edició)
Policies imputats, però no condemnats
Cap policia o guàrdia civil no ha estat condemnat per les càrregues de l’1-O, tot i que en continuen imputats 161 en diversos jutjats catalans
Cap agent de policia no ha estat condemnat per les càrregues de l’1 d’octubre cinc anys després dels fets. Hi va haver cinc policies que van ser jutjats i van resultar absolts, i actualment 161 agents esperen a diversos jutjats de Catalunya que el jutge decideixi si els asseu al banc dels acusats o arxiva el cas. Aquestes xifres han estat recopilades per Òmnium, que forma part de l’acusació popular en les diferents causes.
La investigació més gran oberta per les càrregues la instrueix el jutjat 7 de Barcelona, que manté 65 agents investigats per lesions als votants del referèndum. En aquest cas, el gran interrogant és determinar qui va ordenar les càrregues. L’exsecretari d’Estat de seguretat, José Antonio Nieto, i el cap del dispositiu, el coronel Pérez de los Cobos, van dir que els agents tenien autonomia per intervenir i que l’ordre depenia de cada cap d’unitat. La investigació ha acabat aquest any i espera que el jutge dictamini quins agents envia a judici. En aquesta causa, un informe pericial elaborat a petició de les entitats Irídia, Òmnium i l’ANC va comptabilitzar més de 450 actuacions desproporcionades només en col·legis de Barcelona. A més, un altre informe també va revelar que hi va haver dos superiors jeràrquics sobre el terreny que van autoritzar que es disparessin pilotes de goma.
La segona causa més gran és la que instrueix un jutjat de Mataró, que analitza els excessos de 46 agents de la Guàrdia Civil en el municipi de Dosrius. En aquest procés també estan imputats l’exalcalde i un exregidor per desobediència i resistència a l’autoritat. A Girona, continua viva una causa que investiga 28 agents de la Policia Nacional per la seva actuació als col·legis de la ciutat i en els municipis d’Aiguaviva i Sant Julià de Ramis, on havia de votar l’expresident
Carles Puigdemont.
La disseminació de les causes pels jutjats també afecta quatre agents a Manresa; un a Lleida; tres a Tarragona, i catorze a la Ràpita, causa que havia estat arxivada i que està pendent de recursos.
Per contra, en el cas de les causes judicials obertes contra els Mossos d’Esquadra per no actuar a l’hora d’impedir el referèndum, el pas del temps ha propiciat un canvi de perspectiva. Si bé el 2017 es va qüestionar de manera virulenta la inacció dels Mossos d’Esquadra, tots els jutjats han avalat l’operació i han arxivat totes les causes que estaven obertes contra agents de la policia catalana, segons dades facilitades per la Conselleria d’Interior. De les 22 causes que es van obrir el 2017, totes han estat arxivades. La sentència absolutòria al major dels Mossos Josep Lluís Trapero va aplanar el camí a algunes causes. La resolució va validar l’estratègia dels Mossos de col·laborar amb la justícia al mateix temps que preservava la convivència ciutadana. L’absolució de Trapero va incidir directament en causes que afectaven la cúpula policial que va dissenyar l’operació de l’1-O juntament amb el major. Una, a Cornellà, on un jutge va imputar per rebel·lió, sedició i desobediència l’excomissari en cap dels Mossos durant el 155, Ferran López, i la resta de comissaris, ja que va considerar que eren responsables de les pautes d’actuació de l’1-O. I una segona, a Sabadell, en què estava imputada la comissària de la regió metropolitana nord, Cristina Manresa, i la resta de la cúpula per suposada desobediència. Malgrat que els jutges van apreciar indicis de delicte en les seves actuacions, no van tenir més remei que arxivar-los després de l’absolució de Trapero. “Seria absurd continuar amb la causa”, van argumentar. Tot i això, abans de la del major, també hi va haver altres resolucions que es van expressar en el mateix sentit. Al Vendrell, on van imputar onze agents, es va arxivar la causa. A Mollet, un inspector, un subinspector i un sergent que havien estat imputats per donar ordres expresses de no retirar les urnes també van lliurar-se’n. ●
Totes les causes obertes per suposada passivitat contra els Mossos d’Esquadra han quedat en res