La inflació europea es dispara al 10%

Pedro Madueño Ramon Aymerich (Internacional), Silvia Angulo (Política), Marga Soler (Opinió), Susana Quadrado (Societat), Ramon Suñé (Viure), David Dusster (Magazine i Gent), Sílvia Colomé (Cultura), Sergio Vila-Sanjuán (Cultura|s), Joan Josep Pallàs (Esports), Elisenda Vallejo (Economia), Celeste López (Redacció Madrid), Mariángel Alcázar (Casa Reial), Ignacio Orovio (A Fons), Fèlix Badia (Fidelització), Núria García Arenas (Disseny),

Mariano Fernández (CDO, Estratègia Digital), Pau F. Rodríguez (Xarxes Socials i CMO), Álvaro Mazariegos (SEO), Jordi Canyissà (Operacions) i Salvador Enguix (València) Joel Albarrán Lluís Foix i Josep Maria Sòria

La inflació ha batut un nou rècord a la zona euro i ha superat el 10% al setembre enfront del 9,1% a l’agost. L’energia i els aliments han estat novament els que han empès a l’alça els preus, a causa de la guerra de Putin a Ucraïna. Això és una pèssima notícia per a l’economia europea. Ningú no s’esperava una pujada de preus tan alta a la zona euro ja al setembre. Ha agafat a tothom per sorpresa. Els analistes havien pronosticat un 9,6% com a màxim.

Per bé que a Espanya ha baixat dels dos dígits, fins al 9%, i ha flexionat a la baixa per primera vegada des de principis d’any, el repunt de la inflació a la zona euro obligarà el Banc Central Europeu (BCE) a endurir la política monetària i això es traduirà en tipus d’interès més alts per a tothom. La presidenta del BCE, Christine Lagarde, ja va tornar a advertir dilluns que els tipus d’interès continuaran creixent aquest setembre, després d’haver-los apujat un 0,50% al juliol i un 0,75% al setembre. Els mercats apunten que els tipus d’interès d’intervenció del BCE podrien superar aviat el 2% si la inflació no mostra símptomes de moderar-se. Tot i que la causa de l’elevada inflació no té l’origen en l’economia, sinó en la guerra, no s’ha d’abaixar la guàrdia per combatre-la. Al contrari, cal fer tots els possibles per ajustar-la a l’objectiu del 2%.

Són els països més dependents del gas natural els que més pateixen l’impacte de la inflació, especialment Alemanya (10,9%) i els països bàltics: Estònia (24,2%), Lituània (22,5%) i Letònia (22,4%). França, que és el país que ha adoptat mesures més radicals contra la pujada dels preus de l’energia, com és congelar o limitar el seu augment, és el que té menys inflació (5,6%).

A la pujada dels preus energètics, que es podria agreujar a mesura que s’acosti l’hivern, i al col·lapse en els subministraments procedents de la Xina, que també pressionen la inflació a l’alça, ara s’afegeix la por d’una segona tanda inflacionista derivada de l’augment de costos que les pujades salarials poden provocar. El baix nivell d’atur a la zona euro, que està en una taxa del 6,6% de mitjana, no ajuda a la moderació dels salaris.

Des que va començar la invasió d’Ucraïna fins avui dia els europeus ens hem empobrit aquest 10% d’inflació de mitjana, encara que a la pràctica l’impacte és prou més gran perquè l’energia i els aliments han pujat molt més d’aquesta xifra. A aquest empobriment general caldrà sumar-hi l’augment de l’atur i la recessió que provocarà, probablement, la sèrie de noves pujades de tipus d’interès que s’esperen. És una medecina molt amarga però també necessària per forçar els preus a la baixa. No hi ha cap altra solució, ja que l’impacte de la inflació, a la llarga, sempre serà pitjor que una recessió. El risc seria que, malgrat la recessió, no baixessin els preus, a causa de l’escalada del cost del gas natural, i poguéssim entrar en una situació d’estagflació (estancament més inflació), de la qual seria molt més difícil sortir. La gran patronal europea ja ha advertit que els elevats preus del gas i de l’electricitat amenacen la supervivència de milers d’empreses al continent, amb la supressió de desenes de milers de llocs de treball.

No es pot deixar tot sol el BCE davant la inflació, perquè pot acabar d’asfixiar l’economia. En aquesta situació és de vital importància que els governs europeus adoptin mesures per contenir l’augment dels preus del gas natural i de l’electricitat, però les decisions a escala comunitària van molt lentes i es perd un temps preciós des del punt de vista estratègic. ●

L’evolució alcista dels preus pressiona el BCE perquè faci més pujades de tipus d’interès