Tamara i Carles, vides paral·leles

Tamara Falcó, marquesa de Griñón i nòvia d’Espanya, ha parlat clar: no tornarà amb Íñigo Onieva, promès defectuós, incapaç d’esperar-se al matrimoni per perpetrar fellonies. Escoltant la Tamara, un dorm tranquil: la ruptura és irreversible.

La rectitud de la marquesa de Griñón m’ha fet pensar en la llumeta de Waterloo, allà on habita, tuiteja i s’exalta Carles Puigdemont, a qui un imagina partidari de partir peres i concloure el Govern, sense esperar el veredicte de la militància, amics i coneguts tots, de la mateixa manera que els presumptes convidats al casament de la Tamara no van ser consultats ni per via telemàtica.

Espanya s’entreté amb Tamara Falcó i Catalunya amb JxCat. Cada país té l’entreteniment que es mereix. El cas és menjar-se les crispetes, passar una bona estona, cobrar una mica a canvi i marcar-se un mambo, la dansa nacional de Catalunya, es posi com es posi la

Espanya s’entreté amb la Tamara i Catalunya amb JxCat, el cas és passar l’estona

Cobla Principal de la Bisbal.

Des de la passejada de la terna Borràs, Puigneró i Turull en la funció nocturna de dimecres, digna de la Monumental, Catalunya viu uns dies històrics. I molt atípics! La presidenta del govern de coalició de Navarra el 2012, Yolanda Barcina, d’UPN, va telefonar una mitjanit al seu vicepresident, el socialista Roberto Jiménez, per comunicar-li el cessament. I tot seguit va trucar a Pérez Rubalcaba a Madrid per aclarir-li que era una cosa personal. Pensava Barcina que el PSOE continuaria formant part del govern navarrès! L’endemà, tots els consellers i alts càrrecs socialistes de la comunitat van donar un cop de porta. I adeu govern de coalició...

El PSOE és un partit polític europeu i JxCat una colla amb electors, que uns dies mira la llumeta i d’altres les nòmines de final de mes. JxCat necessita amb urgència una Tamara Falcó que posi criteri en la ruptura i tingui allò que els antics en diuen vergonya torera (no confondre amb la desvergonya parlamentària).

I així, any rere any, donem la nota i passem l’estona, sabent que la bona gent –ja sigui l’audiència d’El Hormiguero o l’electorat a Catalunya– ens premiarà amb el ràting i els vots. Les audiències són molt agraïdes. ●