Rodoreda de viva veu

Fa uns dies vaig llegir una piulada del dibuixant Oriol Malet en què explicava que una de les seves filles, gràcies al professor que a classe parlava de rodoreda, s’havia interessat per La mort i la primavera. “sé que no la pot llegir, jo ho vaig fer a partir d’un text de Martí sales que vaig il·lustrar i ho sé, la Mariona té deu anys. Però no li vull negar el que li pot aportar, i m’he proposat rellegir aquesta absoluta meravella i explicar-li cada matí el que n’he llegit cada nit”. Ho vaig trobar una solució molt generosa, sobretot perquè jo no li recomanaria a ningú, ni petit ni gran, que comencés a llegir rodoreda per La mort i la primavera.

aquell mateix vespre vaig anar al teatre tantarantana a veure Quanta, quanta guerra. un muntatge excel·lent de l’última novel·la que rodoreda va publicar en vida, especialment perquè en l’adaptació hi veus teatre i només teatre. No tens la sensació que t’estiguin llegint

L’Adrià Guinart ens atrapa amb el seu viatge a ‘Quanta, quanta guerra’

fragments de la novel·la a cau d’orella. el mèrit és de biel rossell i biel serena, dirigits per Pep Farrés. ens expliquen la història d’un jove que marxa de casa per veure què hi ha allà fora. i allà fora hi ha la guerra, també l’amor, el sexe, l’amistat. en paraules de rodoreda: “al meu adrià l’impulsa a anar-se’n de casa la seva aspiració de llibertat. D’aquesta llibertat tan cantada –la sola paraula m’emociona– que només mena a un canvi de presó”.

tot just començar l’espectacle no vaig poder evitar de mirar-m’ho tot amb ulls de Mariona (sense conèixer-la). Passaven les escenes i pensava això li agradaria pel moviment, això per la música, això per l’originalitat, perquè és modern, pels efectes sonors, pel joc de llum i ombres, per aquesta taula que és un compendi d’escenografia i attrezzo. Perquè l’adrià Guinart ens atrapa amb la seva història i els personatges que va trobant en el viatge. i n’entendria totes les paraules, només caldria explicar-li què és un escapulari, perquè ara no estan de moda. Però, esclar, hi ha guerra i la guerra porta mort, el títol de rodoreda no enganya. aquí m’ho repensava i em deia: no, no li pots dir a la Mariona que la vagi a veure, té deu anys, no ens n’oblidem. Però ¿que potser la canalla no veu guerra i violència descarnada als telenotícies, a les xarxes, a tot arreu? i no amb lletra de rodoreda precisament. ●