La Vanguardia (Català-1ª edició)
“El desig d’imaginar un món alternatiu és ancestral”
José R. Ubieto i Liliana Arroyo publiquen ‘¿Bienvenido metaverso?’
Afinals d’octubre del 2021, Mark Zuckerberg anunciava la transformació de Facebook a Meta i la intenció de dirigir la companyia cap a la construcció del metavers. Una nova realitat digital a la qual podran accedir els usuaris mitjançant dispositius de realitat virtual i augmentada, i on podran, d’una manera o una altra, fer el mateix que fan en la realitat no virtual.
Des d’aleshores, no s’han deixat de publicar notícies i especialment anuncis d’empreses sobre el que ja oferien en el metavers i el que oferiran en el futur. Ja hi ha alguns espais de realitat virtual en què es pot interactuar amb altres usuaris, però encara no se sap ben bé què acabarà sent, al capdavall, el metavers.
En aquest sentit, el psicoanalista José Ramón Ubieto i la doctora en Sociologia especialitzada en innovació social digital, Liliana Arroyo Moliner, acaben de publicar el llibre ¿Bienvenido metaverso? (NED Edicions, 2022). En l’obra, proven d’aproximar-se de manera crítica a les implicacions que pot tenir aquesta realitat paral·lela i si realment és la panacea que tant les tecnològiques com les empreses asseguren.
Precisament, “la hipòtesi central del llibre és que ara es donen una sèrie de condicions, la principal de les quals és que les tecnològiques estaven caient i necessitaven un update. I el Web 3.0 implica la convergència de moltes tecnologies diferents”, explica Ubieto.
D’altra banda, “el desig d’imaginar un món alternatiu és ancestral, des de Plató fins a Matrix, passant per Alícia al país de les meravelles”, assegura el psicoanalista. Els éssers humans ens enfrontem a tres reptes: “La natura que ens desafia i que no sempre cedeix a la nostra voluntat; un cos que envelleix i el vincle amb els altres, que pot ser conflictiu”, afegeix Ubieto.
Davant d’això, el metavers es planteja com “una nova forma de presència gràcies a la intel·ligència artificial i a tecnologies que estendran la nostra percepció, tot i que la immersió sensorial no és com la immersió social. Tampoc no és tan fàcil sostreure el cos, que no es pot equiparar a un avatar. No hi haurà un principi d’equivalència. Vincle i connexió són coses absolutament diferents. El vincle pot ser real, però és molt més efímer. El metavers no podrà substituir la realitat”, assegura Ubieto.
Entre altres coses, perquè “la gent necessita veure’s, necessita autenticitat. Hi veiem abans que caminem, la mirada és fonamental. A més, si un avatar és massa real, ens acaba resultant inquietant, encara que també hi hagi gent que pot veure com una possibilitat el fet d’adoptar un avatar molt diferent”, apunta.
Segons els autors, això no treu que el metavers i especialment les tecnologies que hi estan associades tinguin un impacte positiu, ni tampoc que tecnologies com “la realitat augmentada o la realitat estesa tinguin més futur, sempre que les entenguem com un complement de la realitat física”. D’aquesta manera, per exemple, segur que “repensarem la importància de la presència. Potser deixa de ser necessari anar al metge només perquè ens llegeixi alguna cosa, però la presencialitat pot continuar sent important per crear, ja que la funció de la virtualitat en la creativitat és inferior a la de la realitat”, assegura Ubieto.
Però, a l’altra cara de la moneda, Arroyo i Ubieto recorden que fins ara la tecnologia no ha servit per reduir la desigualtat social (“hi ha més bombolles d’odi”), ni la bretxa de gènere (“el tecnològic és un sector molt masculinitzat”), ni la fractura digital, ja que continua havent-hi moltes persones sense connexió i sense habilitats digitals i “fins i tot digitalitzem la pobresa, quan creem aplicacions perquè la gent pugui demanar subsidis i ajuts”. ●
“Tecnologies associades amb el metavers, com la realitat estesa, poden tenir més futur”