La Vanguardia (Català-1ª edició)
Clam perquè la llei de protecció animal no exclogui els gossos de caça
El cas d’en Tuk, l’últim exemplar rescatat, revela la cosificació d’aquests animals
Les entitats animalistes s’han mobilitzat contra l’esmena que el PSOE ha presentat per al seu projecte de llei de protecció animal, que exclou del paraigua normatiu els gossos de caça, entre altres exemplars de treball. L’últim capítol d’aquesta lluita es va viure ahir davant el Congrés.
La protesta és una ocasió ideal per parlar d’en Tuk, un exemplar mestís de 7 anys que formava part d’una gossada per caçar senglars a Girona. El seu propietari volia “desfer-se’n”. Ja no era útil. “I no ho era perquè defensava una germana de cadellada cada vegada que l’assetjaven altres mascles”.
Les que parlen així són les germanes Irene i Patrícia Capell, de 19 i 29 anys, fundadores, juntament amb altres familiars i amics, d’una petita gran associació sense ànim de lucre (el seu Instagram és @rexprotectora). La van crear, entre altres coses, per a la rehabilitació de gossos de caça i la gestió i difusió d’adopcions. Ara com ara, en Tuk és, gràcies a elles, un dels seus últims gossos salvats.
La veterinària Miriam Martínez, de la Faada, afirma que “no hi ha cap diferència biològica entre un gos de casa i un gos de caça”. Només varia una lletra, però “tenen les mateixes necessitats i la mateixa capacitat de patir”. En Tuk n’és la demostració. La lluita contra l’esmena ha popularitzat etiquetes com #MismosPerrosMismaLey o #PSOENiUnSoloPerroAtras, que van impulsar Pacma.
Aquestes alertes han aconseguit els primers llocs a Twitter. Van fer d’altaveus coneguts defensors dels animals com l’escriptora i periodista Pilar Eyre. L’esmena suscita les ires de la Faada i Pacma, però també les d’organitzacions més humils, com @rexprotectora. Totes les entitats denuncien que l’esmena “suposaria un enorme retrocés i greus repercussions per als animals”. Això es va dir durant la concentració davant el Congrés. El manifest llegit al final de l’acte afirma que l’exclusió obriria “la porta al maltractament, la cria sense control i la matança de cadells i adults, com els llebrers que es trenquen una pota”. “Els mateixos gossos, la mateixa llei” i “Cap gos enrere” van ser les consignes.
Unes 300 persones i les seves mascotes van participar en la protesta i van lamentar que el mateix Govern que va modificar el Codi Civil per considerar els animals com a éssers que senten ara fixi diferències entre els gossos. Segons la Faada, els que es fan servir per a les activitats cinegètiques són considerats “objectes”. Aquesta cosificació, justificada només per les diferents activitats que n els animals, no concorda amb acords com el Reglament Europeu de Sanitat Animal.
Pacma afegeix que “milers de gossos són abandonats cada any al final de la temporada de caça”. I no només això. Alguns són executats de maneres terribles; penjats, cremats, llançats a pous...”. Per descomptat, hi ha caçadors que tracten bé els seus exemplars, però són innombrables els exemples contraris, amb propietaris que mantenen els integrants de les seves gossades “permanentment lligats amb cadenes curtes”.
Quan no busquen preses, molts viuen engabiats, “bevent aigua insalubre i dormint sobre els seus excrements”. Una cosa semblant passa amb els gossos de guarda, “ja que solen passar moltes hores i fins i tot dies en completa desatenció, freqüentment lligats i desprotegits davant les amenaces”. La futura llei de protecció estableix que els futurs propietaris de gossos hauran de fer un curset, “però no si són caçadors”. ●