La Vanguardia (Català-1ª edició)
Quan necessites el teu propi espai
A mesura que s’acostin els pròxims comicis, BComú i PSC esbombaran cada vegada més les seves diferències per demostrar a la ciutadania que no és el mateix votar un que l’altre
Comuns i socialistes ja miren de subratllar les seves diferències. Les discrepàncies que fins i tot no fa tant temps intentaven resoldre en privat es comencen a esbombar. I de segur que aquests enfrontaments resultaran cada dia més estrepitosos a mesura que s’acostin les pròximes eleccions municipals, les que se celebraran a la primavera, probablement les més disputades dels últims temps. Tot això forma part de l’estratègia política, del joc de les coalicions. Arribat el moment ha de quedar clar que no és el mateix votar un o l’altre.
Mitja hora abans que arrenqués el ple municipal celebrat ahir, l’alcaldessa Ada Colau va rebre l’exregidora del districte de Ciutat Vella Itziar González i la funcionària Lourdes Conesa. Cap regidor socialista no va voler anar a la trobada. Aquesta recepció va ser un avançament de la votació de les proposicions de BComú i d’ERC destinades a reconèixer els sacrificis i patiments d’aquestes dues dones cap al 2007, després d’alertar sobre irregularitats molt greus en l’adjudicació de llicències de pisos turístics. Aquella trama corrupta va amenaçar, va coaccionar i va amargar la vida de González i Conesa. Fa poques setmanes l’Audiència de Barcelona va condemnar 17 persones per la seva implicació en aquest afer. A totes dues se’ls va trencar la veu ahir recordant com de soles es van sentir llavors. Llavors el socialista Jordi Hereu dirigia l’Ajuntament de Barcelona.
L’alcaldessa Colau va dir que l’Ajuntament no va fer mai prou, que treballarà amb afany perquè injustícies semblants no es repeteixin, per enfortir la lluita per la transparència i contra la corrupció. A més, va firmar un decret que insta el districte de Ciutat Vella que plantegi d’ofici una possible compensació patrimonial per a l’exregidora i la funcionària.Vaja, que el matí va resultar especialment incòmode per als socialistes. Aquest fosc episodi va obrir ferides que no es van acabar mai de cicatritzar. I després es van abstenir, els socialistes, en les votacions de les proposicions de BComú i ERC. Van argumentar que tenen seriosos dubtes sobre la legalitat del procedir de l’alcaldessa Colau, que la recent sentència ja obre la porta que les dues afectades plantegin les reclamacions que considerin, que al seu entendre no correspon a l’Ajuntament iniciar d’ofici cap acció respecte d’això Que per tot això no hi votaven a favor.
L’altre desacord entre els dos socis del govern municipal vist al ple d’ahir va tenir lloc al voltant de les sempre suculentes polèmiques entorn de l’ocupació d’immobles. Els socialistes van preferir acostar-se al costat més conservador de l’oposició i fent-se ressò de les lamentacions del PP i de Valents per reconèixer d’una manera molt greu que sí, que Barcelona té un seriós problema entorn de l’ocupació, que no pot ser que Catalunya sumi pràcticament la meitat de les usurpacions registrades a tot Espanya, moltíssimes més –una barbaritat– que
Els socis van discrepar en el reconeixement a Itziar González i la gravetat de l’ocupació
les que suma Madrid. Sort, van afegir els socialistes, que el Govern central està promovent les mesures legals necessàries... “Les màfies estan actuant contra els petits propietaris –va dir el primer tinent d’alcalde, el socialista Jaume Collboni–. L’esquerra s’ha de prendre aquest problema molt seriosament”.
Però en aquesta ocasió de cap manera els comuns no es van sentir tan incòmodes com es van sentir una estona enrere els socialistes a tomb dels reconeixements a González i Conesa. Tot el contrari. A la regidora d’Habitatge, a Lucia Martín, no li va importar arremangar-se i acusar la dreta de falsejar les dades d’una manera populista a fi de desencadenar l’alarma ciutadana i d’aquesta manera aconseguir un grapat de vots de ciutadans temorosos i angoixats. “No hi hauria tantes ocupacions si els grans tenidors donessin suport al lloguer social i no tinguessin tants pisos buits. A més, no alimentin la por, si us plau. A la gent comuna no li ocupen el pis mentre està de vacances”.
De vegades la gent ha de trobar el seu propi espai. ●