La Vanguardia (Català-1ª edició)

Una masia urbana enmig de la Rambla?

Canaletes Cerveseria fa servir el reclam de la cuina catalana i la brasa, amb picades d’ullet com el porró i concession­s a altres cuines per atreure turistes i locals, repte complicat

- Cristina o onc

És una bona notícia, i tant, que obri un bar o un restaurant al mig de la Rambla barcelonin­a amb la cuina catalana com a reclam. Que s’inspiri, encara que sigui una miqueta, en les masies i que triï la brasa com a fil conductor, malgrat que el toc fumat dels forns i les graelles Josper ens surt per les orelles, perquè és pura tendència.

Ens quedarem amb tot el que té de bo. Amb l’esforç d’imaginar una masia urbana, com anuncien a l’entrada, de la gran artèria barcelonin­a, on és molt més estrany trobar un pa amb tomàquet de debò (que exòtic!) que no pas aconseguir unes castanyole­s, un barret mexicà de talla gegant, una ensaïmada de

Mallorca o una hamburgues­a del Burger King. Estaria bé que més emprenedor­s seguissin l’exemple.

L’enorme local que té aquesta cadena tocant a plaça Catalunya va acollir al seu dia el bar Canaletes, la seva llarguíssi­ma barra vol recordar el nou Canaletes Cerveseria (la Rambla, 127), que alhora ocupa l’espai d’un altre clàssic, el Baviera. És, per descomptat, motiu d’alegria que preparin un pa amb tomàquet decent; que el client talli les verdures que compren a un petit productor del Maresme o la resta de viandes amb ganivets Pallarès (com ens agraden!), o que li serveixen el vi i la cervesa, si així ho vol, en porró. No ho és tant que facin servir plats metàl·lics, més de Coronel Tapiocca que no pas de masia.

Està molt bé que no hi hagi fregits en aquesta nova cerveseria on trobareu, darrere d’aquesta barra, les brases que controla el cap de cuina Germán Lérida. Aquest sevillà bregat a la cuina catalana explica que va tenir la sort d’aprendre tècniques de Xavier Pellicer (“tot i que no vam arribar a treballar plegats”), que assessora l’hostal Montserrat, al Montseny, on ell treballava. Allà va poder aprendre a cuidar les coccions de les verdures i va passar hores fent botifarres, una de les especialit­ats d’aquesta casa que ens anima a visitar.

Les verdures i les hortalisse­s ocupen bona part de la carta. Comencem amb uns gustosos porros rostits com si fossin calçots, pelats i amanits amb una vinagreta amb trossets d’ou dur i mongetes de Santa Pau; continuem amb una albergínia blanca rostida a la graella, bona i carnosa, a què han incorporat un toc de salsa de soja, miso i amarant. És una de les concession­s a altres cuines amb què, ens expliquen, miren d’adaptar-se a una clientela local i forana, per a qui també hi ha, si ho

Els porros amb vinagreta i mongetes, la col rostida, la versió de les braves i les postres de figues fresques i mascarpone. demanen, hamburgues­a. Segueix una col ben rostida sobre les brases amb maionesa àcida i crême fraîche. Arriba l’escalivada, un clàssic que no podia faltar, que preparen amb una vinagreta a base de l’aigua que han deixat anar pebrots, ceba i albergínia i vinagre de Jerez. Continuen uns ceps, plat fora de carta, que van acompanyat­s d’una correcta salsa inspirada, “només inspirada”, assenyalen (no ho cargolem), en el romesco. Seguim a l’apartat vegetal, que acaba amb una patata rostida farcida de puré del mateix tubercle i amb una salsa brava; una enginyosa proposta entre les braves i la bomba de la Barcelonet­a, i amb l’enciam romà a la brasa, condimenta­t amb un oli de refregit amb allets, que fa que el plat sigui una mica greixós.

A l’apartat de carns tastem la contracuix­a de pollastre especiat i cuinat a baixa temperatur­a i acabada amb un toc de brasa, per rematar amb l’homenatge al Baviera, un hot dog versionat que necessita algun retoc, perquè no resulti una massa indefinida de botifarra (que també serveixen tal qual, a la brasa) amb mongetes de Santa Pau. I, com a postres, tenim un bon flam de vainilla fet a la casa i una combinació de figues amb gelat de mascarpone. Esperem, doncs, que es mantinguin fidels a la font d’inspiració, no sigui el cas que la masia, de tan urbana, perdi la seva essència. ●

La nova cerveseria ret homenatge a la barra de l’emblemàtic bar Canaletes, on ara hi ha una gran cadena

 ?? Fotos de Ana Jíménez ?? El cap de cuina, Germán Lérida, rosteix uns enciams que serviran amb alls i oli
Fotos de Ana Jíménez El cap de cuina, Germán Lérida, rosteix uns enciams que serviran amb alls i oli
 ?? ?? A la carta
A la carta
 ?? ??
 ?? ??
 ?? ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain