La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’OBC, amb llum a la mirada
El públic de L’Auditori dona una benvinguda calorosa a Ludovic Morlot
L’Auditori feia olor de nou ahir a la nit, a l’inici de temporada de l’OBC. Ludovic Morlot, flamant titular de l’orquestra, complia amb diligència al podi i mantenia la brillantor a la mirada i certa aura d’home del moment. Però també tornava a l’orquestra, després d’una excedència de més d’un any, el fabulós concertino romanès Vlad Stanculeasa. I la combinació es va fer notar: hi va haver sintonia, passió i cura.
“Oh, sí, sabia que quan tornés tot aniria més bé. I el director ens està deixant treballar, està molt bé”, deia el jove romanès quan va acabar. Després dels quatre minuts d’aplaudiments del públic, Morlot també sortia exultant a celebrar l’estrena.
Serà que té àngel, el mestre francès.
Cert és que, després d’una incandescent Let me tell you de l’escandinau Hans Abrahamsen, que per sort la soprano Audrey Luna no va arribar a cancel·lar (no es trobava gaire bé), la Simfonia número 4 de Mahler va deixar veure certes costures a l’encara recent entesa orquestral.
Però al tercer i passional moviment, poca gent es va resistir a les cordes mahlerianes abrasadores. O a l’angelical veu de la soprano Carolyn Sampson, que va sortir després en escena com un ésser de llum –ja entro en la simfonia des del principi”, deia a La Vanguardia–, com al nou oboè solista, Rafael Muñoz, que Morlot el va premiar destacant-lo davant del públic.
Així comença aquesta aventura –es repeteix avui i demà–, que potser tindrà menys poesia que amb Kazushi Ono. Però si el que necessita l’orquestra és qui l’arreli a terra, aquesta batuta podria ser Morlot.
El mestre francès, amb destacada trajectòria a la Simfònica de Seattle, sona a cavall guanyador. Àgil i dinàmic –així s’aconsegueixen cinc Grammy a l’Amèrica de les oportunitats–, sembla que està preparat per a les crítiques.
La plana major dels compositors locals van voler ser presents: de Benet Casablancas a
Sintonia i passió amb el concertino Vlad Stanculeasa, que tornava a Barcelona després d’una excedència
Joan Magrané, Agustí Charles, Bernat Vivancos i Raquel García-Tomás. I el director d’O Vos Omnes, Xavier Pastrana.
Entre les autoritats, ni el president del Govern ni la consellera ni l’alcaldessa. Però, al seu lloc, van ser benvinguts el tinent d’alcalde Jordi Martí i el secretari general de Cultura, Jordi Foz. A més d’Artur Mas, Ernest Maragall... la model Judith Mascó i el cònsol d’Alemanya. ●